Com que la declaració de sobirania del Parlament era essencialment un acte simbòlic, la seva anul·lació també ho és. Però, tot i això, aquesta sentència és políticament molt rellevant, almenys per dos motius. El primer és la unanimitat: confirma que el procés català ha esdevingut una qüestió d’estat en la qual hi ha poques fissures entre les principals forces polítiques, judicials i mediàtiques a Espanya. El segon és que contribueix a fer més estret el marge per a una sortida negociada a la qüestió. El Constitucional es consolida com un jugador amb poder de veto, amb capacitat institucional i voluntat d’imposar una lectura restrictiva de la Constitució. I això, de facto, fa pràcticament impossible un punt de trobada entre la majoria social i política catalana i les institucions espanyoles.
