10/04/2012

Per què sempre guanya el PP valencià?

3 min
EL DUET DE LA VICTÒRIA DEL 22-M
 Rita Barberá i Francisco Camps van guanyar les eleccions a l'Ajuntament de València i a la Generalitat el 22 de maig per una àmplia majoria. Tot i això, Camps va tenir menys vots i Barberá va veure com Compromís entrava al consistori.

POLITÒLEGEl País Valencià, un territori on històricament hi havien predominat les esquerres, s'ha convertit, des de fa temps, en un feu aparentment inexpugnable del Partit Popular. Fa pocs mesos, en un context de crisi, el PP va revalidar la seva còmoda majoria absoluta, immune a un context complicat per a qualsevol govern i amb greus casos de corrupció que els sobrevolaven. Com és possible? ¿Què explica aquest profund canvi d'alineaments electorals en un territori que mai no havia sigut un feu de la dreta?

L'eix ideològic no ha girat cap a la dreta

Una resposta que sentim sovint a la pregunta de per què el PP obté una majoria tan sòlida és que la societat valenciana s'ha desplaçat cap a la dreta. És una hipòtesi plausible, sens dubte, però no es correspon amb la realitat: les dades indiquen que la societat valenciana no s'ha mogut significativament cap a la dreta en els últims 17 anys de majories del PP. Segueix ubicant-se majoritàriament al centre ideològic (un 5 en una escala de l'1 al 10). A més, el PP no és percebut com una formació centrista, sinó clarament inclinada cap a la dreta (en un 7,7 de mitjana). Molt allunyada, per tant, de la mitjana de l'electorat. De fet, el cert és que el PSPV i no el PP és qui està més a prop ideològicament de l'elector mitjà.

Convenciment de qui no s'identifica amb cap partit

Si no és un desplaçament ideològic cap a la dreta, podria ser una qüestió d'identificació partidista, dels vincles emocionals entre votants i partits que van més enllà de la ideologia. Però les dades tampoc no apunten cap a aquesta direcció: si bé un de cada tres ciutadans valencians declara sentir-se proper o molt proper al PP, la distància respecte al Partit Socialista és només de 5 punts i, per tant, no justifica la distància electoral.

Al contrari, i aquí hi ha la diferència. Mentre el PP recull el 60% dels vots dels que no se'n senten ni propers ni distants, el PSPV només és capaç de mobilitzar un 18% dels vots dels que no li són ni propers ni distants.

El partit que defensa els interessos dels valencians

Sembla, per tant, que les bases de la majoria del PP valencià no són ideològiques ni d'identificació partidista. L'alternativa és el que anomenem vot per temes : els votants poc ideològics optaran per aquelles formacions que defensin posicions properes a les seves, o tinguin bona reputació en els temes que són rellevants per a ells. Les enquestes mostren com el PP ha guanyat -fins ara- la imatge del partit més efectiu en dues qüestions fonamentals: la defensa dels interessos valencians i, més a l'empara del PP espanyol, la gestió econòmica.

De fet, entre els votants del PP, gairebé el 40% asseguren haver-lo votat perquè és la força política que millor defensa els interessos valencians, mentre que només un 13% dels votants del PSPV (i un 12% dels de Compromís) trien aquest argument per justificar el seu vot. Pel que fa a l'economia, una dada il·lustrativa és que només un 11% pensen que un govern socialista ho hauria fet millor durant la legislatura passada. Aquesta idea és tan feble que fins i tot és minoritària entre els mateixos votants socialistes: només un de cada tres pensa que el seu partit ho hauria fet millor.

Problemes de l'oposició, en especial al PSPV

L'oposició, per la seva banda, té un problema fonamental al PSPV, devorat per enfrontaments interns. Els socialistes valencians no han aconseguit consolidar un lideratge convincent i amb projecció social. De fet, just abans de les eleccions autonòmiques del 2011, el CIS indicava que un 49,5% dels electors no coneixien Jorge Alarte.

A l'esquerra del PSPV hi ha EUPV, que, en part, es beneficia de la feblesa dels socialistes, i la coalició Compromís com a espai emergent que tendeix a liderar la tasca d'oposició. Aquestes formacions seran imprescindibles per formar qualsevol majoria alternativa, però en tot cas un cert reviscolament del PSPV és necessari.

Un futur obert i amb possibilitats de canvi

Si la nostra hipòtesi és certa, el PP és hegemònic al País Valencià sobretot perquè el voten bona part dels electors que no tenen una ideologia ni una preferència partidista molt definides. El dia que aquest segment de l'electorat, potencialment més volàtil que els votants molt ideològics, deixi d'apostar majoritàriament pel PP, la majoria absoluta dels populars es pot veure seriosament amenaçada. Per això, la situació de fallida de la Generalitat i les retallades draconianes, juntament amb l'evidència que el malbaratament de recursos i la corrupció han contribuït decisivament a empitjorar la situació, poden tenir efectes profunds en l'electorat valencià i obrir la porta al canvi polític. Sobretot si el PSPV es refà una mica i surt del pou.

stats