Els comportaments individuals que violenten la legalitat i el bé comú, com l’evasió fiscal, cal perseguir-los fins a les últimes conseqüències. I en el cas de persones amb càrrecs públics, encara amb més severitat. Però de casos com el de la família Pujol el que cal aprendre’n col·lectivament és detectar quins defectes institucionals han permès un frau a gran escala i continuat, com el que s’endevina aquí. El primer lloc on cal mirar, en aquest cas, és Andorra i el seu sistema bancari. Malgrat els avenços, aquest cas ha posat de manifest que el Principat d’Andorra segueix operant com un refugi d’impunitat per a evasors fiscals. A casa nostra també hi ha molta feina a fer, com ara protegir legalment els whistleblowers, que filtren la informació dels evasors. I dotar l’administració tributària dels recursos suficients, ja que Espanya té un dels nivells de personal d’hisenda més baix de tota la UE. Ara bé, mentre a les llistes d’evasors hi seguim trobant alts responsables polítics, aquestes reformes no tenen gaire possibilitats de prosperar.
