17/09/2015

Antonio Baños tria ‘El dret a la peresa’, de Paul Lafargue

1 min
Antonio Baños tria‘El dret a la peresa’,  de Paul Lafargue

“El dret al treball no és res més que el dret a la misèria”. Aquesta és la tesi principal de Paul Lafargue a El dret a la peresa (1883), un opuscle en què abunen la ironia i el sarcasme i en què carrega, amb una virulència similar, contra la insaciable burgesia -que mai no té prou beneficis- i la classe treballadora, que pràcticament dóna la vida a canvi d’un sou justet (per no dir miserable). La civilització capitalista ha fet embogir la societat. En un dels plats de la balança hi ha un grapat d’“homes cecs i obtusos” que han volgut ser més savis que el seu Déu”, i a l’altre hi ha el sofert proletariat, obsedit per continuar esllomant-se, tot i que les condicions laborals siguin aberrants. “I aquests miserables, que gairebé no tenen força per aguantar-se drets -escriu Lafargue-, venen dotze o catorze hores de treball dues vegades més barates que quan hi havia la feina que volien. I els filantrops de la indústria s’aprofiten de l’atur per fabricar més barat”.

Baños ha escollit un text coherent amb el fons i la forma del discurs cupaire. Al seu programa es proposen “acabar amb un capitalisme que genera misèria”. Lafargue exclama, al final del seu llibre: “Oh, Peresa, tingues pietat de la nostra llarga misèria! Oh, Peresa, mare de les arts i de les nobles virtuts, sigues el bàlsam de les angoixes humanes!” Esperem que el treball de la CUP per “la construcció nacional dels Països Catalans” respecti els horaris laborals però no acabi derrotat per la mandra.

stats