LITERATURA

“Barcelona no sap ser capital del país”

Xavier Coromina publica una novel·la d’intriga contundent sobre la visita de Benet XVI el 2010

“Des de feia molt de temps, quan estudiava literatura i feia la tesi, ja tenia ganes de parlar de la gran mentida que ens han anat venent no només a nivell de Catalunya sinó en general: volia parlar d’una professió que s’ha anat prostituint malgrat els seus pobres membres, els periodistes”. Xavier Coromina parla amb fúria -barreja d’indignació i entusiame- amb el segon llibre que publica sota el braç, Barcelona Circus. És l’enèsima (i interessant) exhumació de l’equip de Males Herbes, que des de fa quatre anys construeix un catàleg sobrenatural en les diverses accepcions de la paraula. L’acció de la novel·la transcorre el dia 7 de novembre de l’any 2010, durant la visita del papa Benet XVI per consagrar la Sagrada Família. Coromina planteja una història d’intriga, escrita amb energia i meticulositat, a partir d’un inspector de policia, un advocat, un activista i amb una atractiva galeria de secundaris.

“El punt de partida va ser la lectura al diari del Grupo Godó que un senyor havia trobat uns papers en què es deia que Benet XVI correria perill quan visités Barcelona -recorda-. Això va sortir publicat sense investigar res. Encara és hora que algú faci honor a la seva professió i digui d’on i per què van sortir aquells papers”. Coromina ha treballat, des de finals de la dècada dels 80, en publicacions com el Diari de Barcelona, El Punt Avui, El 9 Nou i L’Esportiu. “Tenia ganes de parlar d’aquesta sagrada família catalana que viu barrejada entre la gent de Barcelona de tota la vida, els cosmopolites provincians i d’altres que hi passen els dies -explica l’autor-. En aquesta novel·la tot és comprovable i contrastable. Per a mi és fonamental que una novel·la sigui veritat. La novel·la del segle XIX no hauria de seguir alimentant les nostres prestatgeries: corseca la competència lectora del nostre país”. Després d’una petita pausa, Coromina encara afegeix: “La indústria narrativa del cinema industrial i la literatura de les grans corporacions ens estan convertint en porcs de granja”.

“No ens ensorrarran”

A Barcelona Circus es mencionen els incendis del Liceu i les seves reconstruccions, el pas de l’AVE per sota de la Sagrada Família, la Casita Blanca i, sobretot, “l’especulació immobiliària i cultural” que permet el naixement d’un “Frankenstein modern” que recorre la xarxa de clavegueram de la ciutat. “La idea d’aquesta novel·la no és només crítica, sinó que vull esperonar els lectors -admet-. No ens ensorraran, el món no és de l’economia. La llum és la gent. Els personatges del llibre fan una revolució particular perquè es neguen a acceptar que els seus fills seran menys que ells. Hem de plantar cara a un sistema que premia la banca i els lladres”.

Coromina va debutar el 1984, amb només 22 anys, amb la novel·la Per a qui es baten els ous (Edicions del Pèl), finalista del Bertrana. Ha trigat més de tres dècades a publicar una altra novel·la. “El llibre va anar bé a Girona i prou. Barcelona no sap ser capital del país -diu-. En tot aquest temps no he deixat d’escriure, però és molt difícil publicar en un país com el nostre, on no preuem tant la qualitat com la relació amb les persones. I si ho fas des del rerepaís [l’autor viu a Taradell] encara és pitjor”.