ARTS ESCÈNIQUES

Bernard-Henri Lévy: “El problema del nacionalisme és que et torna idiota”

El filòsof i polemista francès presenta 'Looking for Europe', una obra de teatre patrocinada per Societat Civil Catalana 

No és habitual que la presentació d’una obra de teatre sigui patrocinada per una associació com Societat Civil Catalana. L’autor de Looking for Europe, el filòsof i polemista francès Bernard-Henri Lévy, seu al costat del president de l’entitat, Josep Ramon Bosch. A la seva esquerra -física, no ideològica- hi té Albert Boadella, que apareixerà a l’obra interpretant un independentista català. Tot i que la roda de premsa s’ha convocat a última hora per evitar qualsevol protesta, a l’entrada del Col·legi de Periodistes estaven molt pendents de qui intentava accedir-hi. A la sala on té lloc la trobada hi ha, a la primera fila, periodistes com Arcadi Espada i polítics com Manuel Valls. “A diferència dels altres primers ministres francesos que he conegut, Valls va deixar el càrrec en plena glòria, quan era molt popular, i en comptes de sentir-se cansat té projectes al cap”, diu Lévy, en relació amb la candidatura a l’alcaldia de Barcelona del seu “amic”. “El meu pare va formar part de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, lluitant contra el feixisme” -continua Bernard-Henri Lévy-. Si hi ha una paraula que resumia molt bé Barcelona fins ara era convivència. Aquest esperit barceloní es va deixar de banda quan va aparèixer el nacionalisme i el populisme independentistes, un dels espectres que amenacen l’Europa actual”.

Després de la roda de premsa, Lévy atén l’ARA al bar del Teatre Coliseum, on representarà durant una única funció -el 25 de març- Looking for Europe, cinc dies després de passar per València i una nit abans de ser a Madrid.

Queden dos mesos perquè presenti la seva última obra de teatre, que vostè mateix ha escrit, interpreta i dirigeix. Què li preocupa, de l’Europa actual?

Hi ha una doble amenaça, exterior i interior. En l’amenaça exterior cal tenir en compte l’abandonament dels Estats Units, l’agressivitat de Putin, l’odi antieuropeu d’Erdogan i la combativitat econòmica de la Xina. Les amenaces interiors són el desvetllament del nacionalisme i el naixement d’un nou corrent, el populisme, que treballen per a la demolició d’Europa.

L’obra està ambientada en un hotel de Sarajevo. Vostè va seguir de prop el conflicte als Balcans a la dècada dels 90.

Conec molt bé Sarajevo i vaig ser testimoni d’uns fets que, mirats de forma retrospectiva, em semblen el preludi d’alguns dels pitjors problemes que hem d’afrontar ara. La Unió Europea va deixar que el nacionalisme serbi fes la guerra en aquells territoris durant deu anys. Va ser la primera vegada que vaig detectar que Europa estava cansada d’ella mateixa i que perdia la valentia, entre les bombes de Sarajevo.

Com ha canviat el nacionalisme durant aquestes dues dècades?

Avui el nacionalisme és una força política dominant. A Europa, el debat ja no es troba entre la dreta i l’esquerra, sinó entre democràcia i populisme.

¿A la França actual, com separaríem democràcia de populisme?

A una banda hi ha Macron. A l’altra, Le Pen i Mélenchon. El debat polític està polaritzat entre aquest dos blocs. En aquest sentit, el populisme ha guanyat una gran batalla, perquè s’ha posicionat com un gran eix de debat.

Què entén, vostè, per populisme?

Els populistes creuen que la democràcia està absolutament sotmesa a la voluntat del poble, sigui bona o dolenta, correcta o equivocada. Sense límit. Sense contrapoder possible. Sense drets per a les minories.

A la seva obra hi apareix “l’independentista” Albert Boadella.

El meu personatge és un escriptor que està tancat en una habitació d’hotel amb l’objectiu d’escriure un discurs sobre Europa. Mentre el prepara l’interromp el personatge de Boadella, un català que li explica les bondats de la independència i li fa saber també que Espanya roba als catalans... Al final el meu personatge li diu que ja n’hi ha prou!

L’argument de l’obra em recorda Peter Handke.

Havíem estat bons camarades, però quan va haver-hi la guerra dels Balcans es va acabar. Quan va donar suport a Milosevic -i al nacionalisme serbi- va perdre l’honor. Així i tot, reconec que és un bon escriptor.

L’obra serà polèmica, a Barcelona.

He creat el paper de Boadella per a les tres representacions a Espanya. És l’últim gran surrealista, hereu del grup ADLAN [on van estar vinculats Sert, Dalí i Miró, entre d’altres].

L’anunci de l’obra coincideix amb la publicació del manifest Algú ha calat foc a Europa a Libération . L’han signat, entre d’altres, Svetlana Aleksiévitx, Milan Kundera, Mario Vargas Llosa, Elfriede Jelinek i David Grossman.

Tots ells em van fer saber que compartien la idea del patriotisme europeu. Hi ha una Europa tímida i burocràtica que no vol avançar que s’ha trobat amb trenta autors que reclamen un pas endavant.

Quina seria la diferència fonamental entre patriotisme i nacionalisme? A vegades es confonen.

El patriotisme s’obre cap als altres; el nacionalisme és excloent. Els patriotes busquen l’altre: utilitzen la seva identitat com a punt de partida però també per enriquir-se amb les altres perspectives.

¿El nacionalisme francès és diferent?

No. A França hi ha el Front Nacional, que té molts punts en comú amb Vox i també amb aquells nacionalistes catalans que defensen la via eslovena.

Després d’aquelles declaracions de Quim Torra va escriure a Twitter que el president de la Generalitat era “admirador de Milosevic i Mussolini”.

Sí, perquè parla com ells. Cal tenir en compte el seu lapsus sobre la via eslovena. Va tenir com a conseqüència 62 morts. Són molts! El president Torra acceptava per endavant aquests morts si s’aconseguia la independència. Són paraules molt greus venint d’un polític. El problema del nacionalisme és que et torna idiota.

¿Com va viure el referèndum català de l’octubre del 2017?

Les relacions entre Catalunya i Espanya són molt complexes i tenen una llarga història. Hi ha molts vincles entre un territori i l’altre. Demanar que la gent digui o no en una votació és una bajanada. És el mateix que ha passat amb el Brexit: després de tres anys el Regne Unit continua al mateix punt. Si som demòcrates de debò, hi ha preguntes que no les podem respondre amb un o amb un no.

Què me’n diu de l’exili del president de la Generalitat, Carles Puigdemont?

Va tenir un punt de farsa. Puigdemont és vist com un personatge ridícul, des de l’exterior.

També hi ha hagut l’empresonament de polítics i de presidents d’entitats com Òmnium i l’ANC.

Espero que se’ls jutgi com més aviat millor. La justícia espanyola és democràtica, impecable i independent.

Vostè ha publicat una trentena de llibres. Abans de debutar amb La barbàrie amb rostre humà (1977) havia estat alumne de Louis Althusser i de Jacques Derrida. Què en va aprendre?

Althusser, paradoxalment, em va ajudar a convertir-me en antimarxista i a trencar amb l’optimisme històric. Pel que fa a Derrida, va ser com un dels savis del Talmud, em va ensenyar a llegir textos d’autors que han estat claus per a mi: Blanchot, Jabès, Lévinas.

El judaisme ha estat molt important per a vostè. Per què?

El judaisme t’ensenya que el significat de les paraules no està mai tancat del tot. Aquesta és la saviesa jueva. No hi ha cap paraula a la Torà que no tingui una interpretació infinita.

Boadella torna a trepitjar Catalunya

“Fa gairebé 15 anys que no assistia a cap acte públic en aquesta regió -va explicar Albert Boadella ahir al Col·legi de Periodistes-. Des de llavors, les meves obres no s’han representat aquí i no he tingut cap contacte amb els mitjans catalans”. Per què, tants anys després de prendre la decisió d’instal·lar-se a Madrid, ha tornat a Barcelona? “En primer lloc, perquè em dona la gana, però també perquè el meu amic Bernard-Henri Lévy representarà una obra que denuncia el populisme i el nacionalisme, i jo hi tinc un paper”.

Boadella reconeix que li ha costat “trobar els arguments del personatge, que és independentista”. “La meva conclusió és que els independentistes no en tenen, d’arguments. Tot ha estat una immensa ficció -afegeix-. Ara bé, desprogramar una secta de dos milions de persones serà complicat, requerirà una teràpia llarga i difícil”.