Cal mantenir el misteri fins al final

BarcelonaÉs divertit -i potser un pèl inquietant- que per arribar a la primera festa de Sant Jordi de l’ARA calgui pujar fins a l’anomenada Sala de Bàscules de la Fàbrica Estrella Damm. A l’ascensor és l’única cosa que es comenta: “Si anem a la Sala de Bàscules vol dir que algú calcularà quin és el pes del diari”. Podria replicar que segons l’últim estudi de l’EGM, publicat aquest dimecres, el pes de l’edició en paper de l’ARA és de 129.000 lectors -és el diari amb un increment més gran de tot l’Estat respecte al 2017-. Però el cervell encara no funciona al ritme previst: la setmana prèvia a Sant Jordi és força intensa per a la secció de Cultura, i això vol dir anar a dormir tard després de jornades de feina maratonianes, somiar en llibres -més aviat tenir malsons- i llevar-se amb una llarga ressaca provocada per l’excés de paper imprès.

“He vist que diumenge publiqueu un dossier sobre el Maig del 68. ¿No podíeu esperar un parell de setmanes? -diu Joan Sala, editor de Comanegra i president de la Setmana del Llibre en Català-. Precisament publicarem una novel·la de Jordi Coca, Els ulls dels homes mentiders, que va dels fets del 68”. A prop seu, Rosa Rey, d’Angle Editorial, també recorda una novel·la del seu catàleg, Gos blanc, de Romain Gary, on apareix “l’assassinat de Luther King, els Panteres Negres, la inestabilitat de l’actriu Jean Seberg... i el Maig del 1968!” Una de les virtuts del món editorial és que, fins i tot quan mira cap al passat, està treballant pel seu futur. Sant Jordi, que encara no ha arribat, ja sembla una etapa superada, i el sector es prepara per als pròxims mesos. “Si no plou per Sant Jordi tot anirà bé”, diu Eugènia Broggi, de L’Altra. ¿Vols dir que només cal això? “He arribat a un punt de saturació important -contesta-. Aquest matí era al gimnàs i una dona em demanava que li recomanés llibres sobre música: m’he quedat bloquejada”.

Jordi Cornudella, d’Edicions 62, apareix per salvar la seva antiga companya d’oficina. “És l’única festa de Sant Jordi on aniré aquest any”, promet. Entre els últims llibres que han passat per les seves mans hi ha els poemaris de Jaume Coll Mariné i Narcís Comadira. L’única poeta present a la festa de Sant Jordi de l’ARA, però, és Maria Sevilla, que acaba de publicar Kalàixnikov. Amb un títol així es fa difícil acostar-s’hi. “A la tardor vindran llibres encara més bons: per exemple, l’edició crítica de la poesia de Gabriel Ferrater -continua Cornudella, a punt de donar una notícia bomba com si res-: inclou inèdits”. No és l’única exclusiva que deixa anar. “Finalment, l’any que ve començaran a sortir les obres completes de Ferrater”. És un dels projectes més esperats de l’última dècada. El publicarà Galàxia Gutenberg.

Una història nord-americana

Arrenquen els discursos i la temperatura de la Sala de Bàscules s’acosta a la d’una sauna. Monika Zgustova diu que cal vigilar “que no ens prenguin la llibertat d’expressió”. A la porta d’entrada, Roser Capdevila recorda que, de petita, en plena “grisor del franquisme”, va escriure una carta al president Eisenhower: “Això va ser quan tenia 13 anys. Li demanava que em pagués un viatge als Estats Units, perquè jo aquí m’hi ofegava”. Al cap d’un temps va rebre una carta de la Casa Blanca en què li deien que “no tenien diners per a això”. The end. “No s’acaba aquí, la història! -continua- Fa uns dies vaig anar a presentar La nena que volia dibuixar a Manresa, i una dona se’m va acostar i em va dir que ella també havia enviat una carta a Eisenhower, però uns anys després que jo, i que li havien concedit una beca per anar als Estats Units. Va estar-s’hi diversos anys, i fins i tot va viure una temporada a la Casa Blanca, on va fer de professora de castellà. Li vaig preguntar si s’havia casat amb un americà i em va dir que no: havia preferit un home d’aquí”.

Franco i els catalans

Un dels nord-americans més inspirats que podem llegir aquests dies és George Saunders. L’autor de Lincoln al bardo no ha vingut a la festa de l’ARA, però sí que hi era el seu editor, Josep Cots. “T’ha agradat el llibre, oi? -pregunta-. És la primera novel·la d’ultratomba que publico!” Aniol Rafel, d’Edicions del Periscopi, està a punt d’anar a buscar a l’aeroport un dels altres autors imprescindibles d’aquest Sant Jordi, l’angolès José Eduardo Agualusa. “A la tardor sortirà la primera novel·la de Marta Orriols, i a principis de l’any que ve torna Joan Benesiu”, avança. A la festa també hi ha autors que van per feina i ja acaben nous llibres. “Avui he tancat el capítol 17 de la novel·la que publicaré l’any que ve”, promet Xavier Bosch. Rafel Nadal també ultima la seva pròxima ficció, mentre La maledicció dels Palmisano va sumant traduccions: ha de sortir en 21 llengües. Joan-Lluís Lluís es troba en plena promoció de la novel·la amb què ha guanyat el premi Sant Jordi: “Si el dictador hagués declarat la guerra als aliats, el règim hauria durat fins al 1944 o el 1945 -diu-. En cas que Franco hagués acabat a la presó, m’hauria agradat que tots els vigilants només sabessin parlar basc o català. Hauria sigut una bona venjança”. El seu llibre imagina un altre desenllaç per al dictador, però per esbrinar-lo cal arribar fins al final del llibre. Passa el mateix amb Sant Jordi: el misteri de si repeteix l’èxit de l’any passat només se sabrà dilluns a última hora.

Ester Pujol a punt de fer-se una selfi acompanyada de les editores Rosa Rey i Pilar Beltran, de les autores Najat El Hachmi i Anna Manso, i d’Izaskun Arretxe, de l’Institut Ramon Llull.