‘Greatest hits’ de Ramon Llull al TNC
BarcelonaUn astrònom prediu la mort propera del rei, i un cavaller posa en dubte l’afirmació: “Ho sap, quant de temps li queda a vostè, astrònom?” I l’astrònom respon: uns deu anys. El cavaller agafa l’espasa i li talla el cap davant el rei. Així queda demostrat que el seu mètode no és vàlid. Aquest és el Ramon Llull de l’Arbre de la ciència, escrit entre el 1295 i el 1296 a Roma. Va ser el Llull recitat per Pep Tosar a l’inici de l’acte de cloenda del 700 aniversari de la mort del pensador i escriptor mallorquí. Des del gener s’han programat més de 300 activitats -en terres catalanes, però també a l’estranger- amb un pressupost de 718.000 euros.
Entre la vinya e el fenollar va oferir un tast de la incommensurable obra lul·liana a partir d’una desena de lectures, entre les quals van destacar les de Xavier Albertí i Pep Cruz, que va recitar el magnífic Cant de Ramon (1300): “Mon cor està casa d’amors / e mos ulls fontanes de plors”. Enric Majó va abordar alguns dels fragments més emblemàtics de Llibre d’Amic e Amat (1276-1278), com el del binomi entre l’avarícia i l’amor. En comptes de tenir “viles” i “ducats”, el foll d’amor té “amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui son mellors que emperis ni regnats”. Lluís Soler va llegir Llibre d’amic, de Joan Vinyoli, i Clara Segura va optar pel Beatus ille de Josep Palau i Fabre, un altre lul·lià convençut.
Maria del Mar Bonet va recuperar -amb una veu en plena forma- tres dels millors temes del disc Amic, amat (2004), entre les quals va despuntar Digué l’Amat a l’Aimador. I la formació valenciana Capella de Ministrers va demostrar el bon gust a l’hora d’escollir les músiques dels llocs per on va passar Llull al llarg de la seva extensa vida centrant-se en sonoritats orientals.
Un autor sense límits
“Al llarg d’aquest any hem constatat l’interès de revisitar i rellegir Llull contínuament, i la passió per un personatge que va viure sense por als límits -va explicar Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat-. No va tenir por ni als límits lingüístics, ni als de frontera, ni als de pensament. Va tenir una gran convicció en la fe, però també en l’ètica del dubte. Ens continua interpel·lant i ens recorda que els conflictes es donen per un xoc d’incultures i d’ignorància”. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va remarcar la “capil·laritat de l’Any Llull, que ha arribat a gent de tota mena”, i va remarcar la gran “disposició al diàleg” de l’autor, que va il·lustrar amb un viatge a Tunis el 1293: “Quan hi va arribar, es va adreçar als musulmans amb una afirmació sorprenent. Va dir que era un cristià i bon coneixedor dels articles de la fe cristiana, però que havia anat fins allà per escoltar els fonaments de la religió de Mahoma. Si els trobava vàlids seria capaç d’acceptar-los”.
