Guerra contra la condició masculina

Barcelona“Tens un cos que rebutja el teu penis, amic”, diu el doctor Wagner al narrador d’ El galán imperfecto (Literatura Random House), de Rafael Gumucio. Antonio decideix fer-se la circumcisió després d’anys arrossegant infeccions i tota mena de problemes dermatològics als genitals. L’escriptor i periodista xilè va obtenir una gran popularitat des dels anys 90, en què es va convertir en una icona de la televisió i la ràdio gràcies al seu sentit de l’humor àcid i controvertit, que treu el cap a les millors pàgines d’aquesta història influïda per prosistes com Saul Bellow i Philip Roth i pels versos cínics i alhora innocents de Nicanor Parra, poeta de qui aquest mes de maig publicarà una biografia.

“Vaig tenir la sort de visitar-lo en diverses ocasions a Las Cruces, on vivia retirat -recorda al restaurant Salero del Born, al davant d’un plat que encara fumeja-. Tot i que era molt gran, continuava en forma, perseguint coses. A vegades em preguntava: «I aquest què, forma part de la màfia?» Si li deia que no, responia: «Cal anar contra ell, llavors»”. Nicanor va morir a finals de gener, als 103 anys, i no hauria llegit mai una de les novel·les de Gumucio: “Ni les meves ni les de ningú, perquè deia que la novel·la no veu la realitat”. Després de Memorias prematuras (1999) i Milagro en Haití (2015), l’escriptor va continuar aprofundint en l’autoficció que caracteritza una gran part de la seva narrativa i es va decidir a novel·lar l’experiència de quan es va circumcidar. Abans de narrar-la en clau ficcional l’havia explicat en un article (“ Gumucio perdió su prepucio ”) i fins i tot l’havia analitzat amb pèls i senyals en un programa radiofònic.

“El penis és una simple estació meteorològica durant la major part de les nostres vides -admet una dècada després de la intervenció quirúrgica-. Et diu si fa calor, si l’aigua està freda... i poca cosa més”. L’autor xilè confessa que “les parts més inversemblants del llibre són les més reals”. El protagonista pren la decisió d’operar-se mentre la seva nòvia està de viatge al Sud-est Asiàtic, i durant l’estada a l’hospital apareixen personatges divertidíssims com el doctor Wagner i la mare, que ja havia aparegut en un llibre anterior. “El poeta Raúl Zurita em va dir que podia aguantar que escrigués sobre la vagina de la meva mare, però que no tolerava llegir res sobre el meu penis”, bromeja abans d’explicar que Isabel Araya, la mare, va publicar un llibre de memòries el 2016, Primeras reliquias, on es va venjar “de la manera més efectiva” d’ell i del seu germà: “No ens hi menciona ni una sola vegada”.

L’humorista que feia dansa

Fins que va arribar a Xile el 1984, quan tenia 14 anys, Rafael Gumucio havia viscut a França. El futur escriptor va patir diversos trastorns de la parla -dislèxia i dislàlia- i també tenia problemes severs amb les matemàtiques. “Em vaig apuntar a fer dansa, llegia Marcel Proust i La mort a Venècia, de Thomas Mann, i escoltava David Bowie -diu-. Vaig fer molts esforços per ser gai, i no me’n vaig sortir”. “Quin és el tema al qual la literatura de Gumucio torna una vegada i una altra? -es pregunta el crític literari Ignacio Echevarría-. És, sens dubte, la por. Una por molt quotidiana, d’altra banda, tremendament vulgar, tot i que mai expressada amb l’impudor que caracteritza l’obra de Gumucio: la por de no ser estimat”. L’escriptor admet, amb un somriure murri, que escriure des d’un punt de vista autobiogràfic té trampa: “És la manera d’editar les meves vergonyes, horrors i secrets, i ensenyar-los de la manera que vull”.