29/06/2015

Matar entre vinyes a la Rioja: ¿la novel·la negra d’aquest estiu?

3 min
En l’última ficció de Gonzalo Torné (Barcelona, 1976) un important bodeguer apareix mort al despatx que corona les instal·lacions de l’empresa.

BarcelonaEncara no sap si escriurà més novel·les amb el pseudònim d’Álvaro Abad, però Gonzalo Torné reconeix que s’ha “divertit molt els dos mesos intensos” que ha dedicat a Nadie debería irse a dormir (Roja y negra, 2015). Els lectors d’ Hilos de sangre (2010) i Divorcio en el aire (2013), exploracions de la burgesia barcelonina publicades a Literatura Random House, poden arrufar el nas en un primer moment, descol·locats, perquè l’autor els envia a unes vinyes de la Rioja on hi ha assassinats, màfies i un policia prejubilat, l’entranyable i alhora enigmàtic Trejo. “Fer servir el nom d’Abad em permet no avorrir-me de ser jo mateix sempre -bromeja Torné-. Tenia ganes de distingir entre els dos projectes. A les meves novel·les literàries no em preocupa violentar i confondre els lectors amb idees polítiques. Aquí, la meva aspiració és escriure una novel·la per a tots els públics, que pugui divertir i intrigar”.

Encara que el llibre passa gairebé al present, on el bodeguer Norberto Óbanos grava un llarg missatge de veu amb l’iPhone sobre com ha arribat fins al cul-de-sac que posa en perill la seva vida -morirà en estranyes circumstàncies al cap de poques pàgines-, a Torné li agrada imaginar la seva primera novel·la negra com una sèrie de detectius de la dècada dels 80, i té com a referents el Carvalho de Vázquez Montalbán, però també la ciència-ficció i els còmics de superherois.

“M’interessa la narració en molts sentits, des de la més literària fins a l’audiovisual o fins i tot els còmics. N’he escrit uns quants guions -recorda-. En el cas de Nadie debería irse a dormir, es tractava de fer una novel·la de personatge, on el gran repte era identificar la seva veu i els seus problemes”. Així va arribar fins a Trejo. “La particularitat de Trejo és que formava part d’una cèl·lula policial que en un determinat moment es considera perillosa”, diu. És per aquest motiu que l’home fa vida de jubilat, devorant un parell de pel·lícules cada nit i tenint cura d’una nodrida col·lecció de cactus fins que rep dues trucades en poques hores. La primera té relació amb la seva filla Irina, a qui han enxampat intentant cremar un caixer automàtic. La noia demana a Trejo de quedar-se a casa seva uns dies, mentre troba feina, i tenen temps de mantenir unes quantes confrontacions generacionals divertides abans que el pare rebi una segona trucada, en què li comuniquen que el cos del bodeguer Norberto Óbanos ha sigut trobat sense vida al despatx que corona les fastuoses instal·lacions del seu negoci. Una de les claus de la novel·la és arribar a saber com ha mort l’empresari -en un primer moment creuen que ha sigut un suïcidi-; l’altra, esbrinar per quin motiu se l’ha liquidat, i si té cap connexió amb la troballa, pocs dies abans del decés, del cos trossejat de la seva germana Elena, amb qui mantenia una relació tèrbola des de feia anys. “La novel·la parla d’un moment històric en què el capital ha deixat de ser nacional, i s’especula amb moviments externs”, comenta en relació amb les ambicions d’Óbanos, que es deixa enredar per un entramat d’accionistes xinesos, romanesos i navarresos. “A grans trets, la novel·la policíaca ha fet l’esforç de reflectir la societat actual, a diferència de les obres més literàries, que acostumen a estar més desarrelades”, diu Torné.

A Random House, les morts entre vinyes a la Rioja tenen com a precedent d’una gran rendibilitat la trilogia de Toni Hill sobre l’inspector Héctor Salgado. Del primer volum, L’estiu de les joguines mortes (Plaza & Janés, 2011) se’n van vendre més de 100.000 exemplars i ja s’han publicat nou de les divuit traduccions previstes.

stats