Miquel Iceta tria ‘Antrobus’, de Lawrence Durrell
L’elecció de Miquel Iceta demostra que és un lector que aprecia el sentit de l’humor britànic, guiat per l’enginy lingüístic i els escenaris que, de tan delirants, acaben remetent -ni que sigui per la via de la paràbola- a la realitat més estricta. Antrobus és un recull de relats de Lawrence Durrell, conegut sobretot pels cicles de novel·les d’El quartet d’Alexandria i El quintet d’Avinyó i per llibres de viatges com Les illes gregues (ple de comentaris inspirats que encara tenen validesa, igual que els volums de records del seu germà Gerald, el zoòleg). Va ser un dels últims llibres de Durrell, i un dels més estripats: recull una vintena de relats apareguts en revistes protagonitzats per un diplomàtic britànic, el senyor Antrobus, que ha passat trenta anys en un país comunista anomenat Vulgària.
Durrell hi exposa diverses situacions hilarants, com ara el viatge al Kurdistan per assistir a la cerimònia d’una circumcisió, la confusió del bàcul del bisbe de Malta amb una escopeta de caça anglesa o aquella nit en què per confondre la missió d’una parella de japonesos substitueixen el sake que beuen habitualment per whisky escocès i els deixen en ridícul. Quina mena de vincle pot sentir Iceta amb el divertit i maliciós senyor Antrobus? És que potser li sembla que predica en un espai tan ruïnós com la Vulgària del llibre? Se sent com un diplomàtic enviat a l’estranger? O més aviat admet tàcitament que la política no té cap altra funció que fer riure?
