Publicitat
Publicitat

ART

El Modernisme com a obra d’art total

La Pedrera inaugura una exposició centrada en les arts aplicades i decoratives d’aquest moviment artístic

“Un simple passeig pels paisatges de la Catalunya actual, des de les grans ciutats als racons més remots de la nostra geografia, ens fa veure que el Modernisme va ser arreu una manera de viure, que es fa present tant en l’arquitectura i el paisatge com en els objectes més petits”, explica Mireia Freixa, catedràtica d’història de l’art de la Universitat de Barcelona i comissària de l’exposició Modernisme. Arts, tallers, indústries, que es podrà visitar a la Pedrera fins al 7 de febrer del 2016. Ahir la inauguració va acabar suspenent-se perquè, a causa d’una tempesta, l’edifici es va quedar a les fosques.

La mostra presenta un exhaustiu recorregut per un dels moviments catalans “més europeistes” -segons Freixa-, que un segle després de promoure la construcció d’edificis tan emblemàtics com la Casa Batlló d’Antoni Gaudí i el Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner continua sent “un dels principals punts d’atracció per als ciutadans i els turistes”: així ho recordava ahir Marga Viza, directora de cultura a la Fundació Catalunya La Pedrera. Va ser a partir de la dècada dels 80 i dels 90 que “aquest moviment que ens explica com a país” va guanyar-se una difusió creixent. Aquesta nova exposició s’inscriu en la reivindicació del Modernisme que l’espai museístic fa cada dia -les cues per visitar-lo són encara notables- i a través d’exposicions com Gaudí. Art i disseny (2004) i Les altres pedreres (2012). En aquesta ocasió, el moviment artístic s’ha volgut abordar des del vessant de les arts aplicades i decoratives.

Baranes, mobles, llums, capçals

El recorregut que es proposa al visitant vol demostrar que els creadors modernistes treballaven buscant “l’obra d’art total”, tal com defensa la comissària de la mostra: per això s’hi poden veure des d’enormes vitralls, baranes de finestra, respiralls i columnes fins a alguns elements que enriquien els al·lucinants interiors de les cases burgeses de principis del segle XX. Dos exemples: un fastuós capçal de llit i una tauleta de nit ideades per Gaspar Homar i una cadira de braços amb entapissat floral de Joan Busquets. També s’hi poden veure llums, mobles de rebedor, vestits d’una sofisticació ressenyable i una selecció representativa de les impressionants joies de Lluís Masriera. En la ment modernista calia parar tanta atenció al disseny d’una porta reixada com a les sinuoses sanefes d’una enciamera o d’un saler.

“Crec que una de les raons per les quals el modernisme català és tan bonic és perquè té un punt provincià -assegura Freixa-. I amb això vull dir que es volia que els edificis lluïssin, que fossin ostentosos”.

La comissària de l’exposició dirigeix actualment el Gracmon, el Grup de Recerca en Art Català del Modernisme al Noucentisme, que està format per més d’una vintena d’investigadors i que suma l’aportació d’una trentena de col·laboradors més. “Les arts aplicades i decoratives del Modernisme ens han interessat des del principi -diu Freixa-. D’una banda, això ens ha permès incentivar recerques molt concretes, que han donat experts en aspectes molt poc coneguts en la nostra societat. També hem aplicat la crítica que ens feien des de la història del disseny, i en una exposició com aquesta hem parat atenció no tant als objectes en si sinó també al fet que són resultat d’un procés de concepció i creació. No acaba fins que no arriba al seu usuari i s’utilitza o es consumeix”.

Modernisme. Arts, tallers, indústries es beneficia de l’edifici on es presenta la mostra, la Casa Milà. L’emblema gaudinià no és únicament un continent perfecte, sinó que, a més, incorpora algun element a la pròpia exposició, com ara una columna en què es poden llegir, gravades, les paraules perdona i oblida. O una fotografia de la dècada dels 20 en què es poden tornar a veure els sostres ondulants ideats per Gaudí.

El Modernisme català va prendre forma a finals del segle XIX amb una voluntat renovadora que tindria una gran repercussió en camps tan diversos com l’arquitectura, la música, la literatura i el disseny. “Barcelona assoleix una capitalitat indiscutible” arquitectònicament, recorda Freixa abans d’enumerar algunes de les característiques que van contribuir a la transformació de la societat: a la construcció de l’Eixample cal afegir-hi les noves ordenances urbanístiques aprovades el 1891, que van permetre una més gran ornamentació de les façanes. “La imatge de la ciutat va fer un canvi radical i va permetre a arquitectes i artistes projectar tribunes, columnes adossades, relleus que es podien coronar amb petites torres, glorietes o cresteries ornamentals”, resumeix la comissària.

L’exposició comença passejant-se per diversos motius exteriors rellevants, com ara els vitralls -que van viure un procés de recuperació i innovació- i les arts del foc i la forja, amb què es configuraven escales, portes, passamans, baranes o arrambadadors. Modernisme. Arts, tallers, indústries té l’encert de posar al costat de les peces originals esbossos i dibuixos de com van ser concebudes i fotografies dels llocs que van ocupar.

El modernisme d’interior

Un elegant paraigüer dissenyat per Lluís Bru -en què es poden veure dibuixades unes quantes flors i un enorme paó- permet entrar a la segona meitat de l’exposició, integrada pels selectes interiors, que tan aviat poden exhibir dibuixos refistolats, com en les intèrprets musicals de l’arquilla de saló de Gaspar Homar i un llum de sostre que recorda uns cavallets en miniatura -obra de Lluís Busquets-, però també exhibir la senzillesa hipnòtica de les cadires Thonet, que durant anys van ser presents en una gran quantitat de bars, o “una làmpara preciosa d’una simplicitat extraordinària” que l’equip de recerca va trobar a Vic (hi ha peces procedents d’una cinquantena de museus, institucions i col·leccions particulars).

La intimitat explorada per l’exposició també mostra ombrel·les, bolsos, guants, botines, vestits, rellotges i bastons. L’última sala és ocupada per braçalets, fermalls, botons de puny i penjolls de Lluís Masriera, en què es veuen nimfes en actitud relaxada, libèl·lules simètriques, ocells multicolors i meravelles florals de contorn daurat i pètals esmaltats.

Els llibres que ens fan grans