Mohsin Hamid: “No vull que els atemptats ens canviïn la visió del món”

BarcelonaMohsin Hamid s’ha mogut entre Orient i Occident tota la vida, i els personatges dels seus llibres també. A L’integrista reticent, que Periscopi publica ara en català -tot i que va sortir en anglès el 2007-, explica la història del jove Changez, que després de llicenciar-se encamina la seva vida cap a les finances, fins que l’atemptat terrorista contra les Torres Bessones i una estranya història d’amor el conviden a començar a dubtar. És una novel·la àgil i inquietant, que dóna una visió de la realitat força diferent de la que va imperar als Estats Units després de l’11 de Setembre. La novel·la va vendre més d’un milió d’exemplars, s’ha traduït a una trentena de llengües i Mira Nair la va adaptar al cinema el 2012. L’escriptor atén l’ARA per telèfon des de la casa de Lahore (Pakistan) on viu amb la dona i les filles, tot i que passa temporades a Nova York i Londres.

Catorze anys després de l’11 de Setembre, el món occidental ha patit un altre atemptat esfereïdor, aquesta vegada a París.

Després dels atacs de l’11 de Setembre es va optar per la divisió i la confrontació, i va ser un error. Ara que les migracions i els refugiats són un tema de tanta actualitat, la reacció als atacs de París pot tornar a ser equivocada. La massacre s’ha de condemnar, evidentment! Però no és una novetat. Sabem que cada cert temps hi haurà grans atacs terroristes: ha passat a París, a Londres, a Madrid i en molts altres llocs. Al Pakistan, els atemptats són més freqüents, i tinc amics i coneguts que n’han sigut víctimes. Detesto els atemptats, i al mateix temps no vull que canviïn la nostra visió del món. No podem permetre que atacs com els de París es converteixin en una excusa per imposar la divisió, el nacionalisme i la intolerància religiosa.

A L’integrista reticent explica com es podia sentir la part del món que després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 va passar a ser sospitosa per als Estats Units. Els mitjans de comunicació van contribuir a la construcció d’una imatge perillosa de països com l’Afganistan, l’Iraq i el seu.

Els mitjans representen els països i les ciutats amb la mateixa senzillesa que una pel·lícula es fixa en un personatge. Luke Skywalker és un heroi i prou, igual que Darth Vader, que només és el dolent. ¿A qui li importa saber què ha esmorzat Darth Vader, o a quin lloc ha anat de vacances? Quan els mitjans parlen de Barcelona sempre ens diuen que és una ciutat preciosa, que té un equip de futbol meravellós i una cultura important. Què passaria si Catalunya -Déu no ho vulgui- se separés d’Espanya i això desemboqués en una guerra civil? Els mitjans deixarien d’estar interessats a parlar de les platges, de Gaudí i de futbol i mostrarien com els ciutadans es maten els uns als altres. Això és el que ha passat amb el Pakistan. Als mitjans els interessa presentar-nos com l’enemic. Tot i així, les grans ciutats tenen una gran complexitat. El que jo intento en novel·les com L’integrista reticent és donar una dimensió complexa del que s’ha simplificat.

Pel que sé, la feina que feia a Nova York era bastant semblant a la del Changez, el narrador de L’integrista reticent.

Hi ha una connexió, tot i que jo no només vaig ser analista: també vaig assessorar bancs. Diguem que l’experiència laboral tenia punts en comú. El Changez comença a treballar en una empresa que assessora altres empreses sobre el valor que tenen.

Durant el procés de selecció s’adona que la competència és dura. L’home que l’entrevista, el Jim, vol saber si va estudiar a Princeton amb una ajuda econòmica perquè a casa no tenien diners. El Changez diu que sí, i això satisfà el Jim: ell va passar pel mateix. ¿Creu que això fa els dos personatges més ambiciosos?

Al Jim li interessa el Changez no només perquè no té recursos econòmics, sinó també perquè intenta comportar-se aristocràticament davant dels amics, fingint que no necessita diners. A Princeton, el Changez també ha après a ser orgullós i a espavilar-se per poder aconseguir els recursos que aparenta tenir. Als Estats Units és força comú rebre beques o ajudes econòmiques: en aquest últim cas t’afegeix una mica de pressió, perquè aquests diners els has de tornar.

Si a Princeton la “creativitat” era el valor més important, a l’empresa és “l’eficiència”, que és canalitzada a través d’un “pragmatisme sistemàtic”, diu al llibre. ¿L’eficiència ens fa menys humans?

Sí i no. L’eficiència és un valor humà, un imperatiu biològic: t’ajuda, per exemple, a emmagatzemar prou aliment per aguantar tot l’hivern. El problema de l’eficiència és que no té moral. Quan Hitler va decidir exterminar els jueus, la solució eficient va ser matar-los industrialment, a través de les cambres de gas i mitjançant tots els avenços tecnològics. En l’eficiència no hi té res a veure l’amor, la compassió ni l’empatia. Durant la invasió de l’Iraq, els nord-americans van derrotar l’enemic tan ràpidament no perquè fossin més valents o més bons, sinó perquè eren més eficients. L’economia de mercat del sistema capitalista busca l’eficiència, i és un fet que sovint les decisions que es prenen no tenen en compte la dimensió humana. Aquest és l’element que ens espanta, de l’eficiència.

Al principi el Changez vol ser, precisament, eficient.

Sens dubte! El Changez vol formar part del sistema, vol ser el cor que bombeja la sang... Però, a mesura que avança la novel·la, passa d’estar molt integrat a la societat nord-americana a començar a dubtar. Té un sentiment de lleialtat tribal cap a la cultura d’on ve, que té fortes arrels musulmanes.

S’enamora d’una noia, l’Erica, que vol ser escriptora i a qui se li ha mort el nòvio de càncer.

En aquest punt volia explorar el concepte de la pèrdua des d’un punt de vista romàntic. Què passaria, si l’amor que l’Erica sent pel Chris transcendeix la seva mort? ¿Podria passar, que ella fos incapaç d’enamorar-se mai més? Tot això no té res a veure amb ser modern ni tradicional. La gran malaltia dels nostres temps és la nostàlgia. No podem tornar enrere: hi ha gent que ho té assumit, i d’altres a qui els és impossible.

Hi haurà lectors que confondran la visió del Changez amb la seva. Com de diferent és del seu personatge?

En primer lloc, el Changez es revolta contra l’estereotipació del seu país i dels altres llocs on la religió musulmana és majoritària, però al mateix temps ell no té cap problema a estereotipar els nord-americans. Això és un gran contrasentit! Una altra gran diferència entre el Changez i jo és que ell ha de prendre partit: ha de decidir per Occident o per Orient. Jo no hi crec, en aquesta distinció. Hem d’acceptar que el món del futur serà mestís. La hibridació i la barreja no són un problema.

A la novel·la dóna detalls sobre el passat i el present de la societat pakistanesa.

Una de les qüestions que és general en els diversos països on he viscut és que a tot arreu ens considerem herois de la història. Quan mirem els altres acostumem a ressaltar-ne els punts negatius. Això també passa als països musulmans, on sovint es remarquen els triomfs d’èpoques passades. No s’ha de mirar els habitants d’altres països com si fossin descendents d’una colònia que abans havia sigut teva. Això crea un sentiment de superioritat negatiu. Imagineu que un pakistanès es cregués superior a un indi perquè els seus havien conquerit part del país anteriorment, o que un marroquí fes el mateix amb un espanyol perquè durant segles Espanya va ser musulmana.

Retrat del “novel·lista reticent”

L’agent literària de Mohsin Hamid li diu “el novel·lista reticent” perquè triga sis anys a acabar un llibre. Nascut el 1971 a Lahore, la segona ciutat més poblada del Pakistan, va debutar amb la novel·la Moth smoke l’any 2000, després d’haver estudiat econòmiques a Princeton i dret a Harvard. Quan es va estrenar literàriament, Hamid treballava d’analista financer. Set anys després, quan va publicar L’integrista reticent, Moth smoke havia sigut adaptada al cinema per Azfar Alim, el 2002. El pròxim llibre de Hamid arribaria el 2013: Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent -que Periscopi descobriria als lectors catalans el 2014 i que Anagrama publica ara en castellà- mostra un personatge que fa fortuna muntant una empresa que ven aigua embotellada. L’autor espera “batre rècords” i enllestir la pròxima novel·la en un parell d’anys.