Ramon Llull encara ens fa sentir inferiors
Barcelona“Poques cultures disposen d’un referent tan indiscutible com el que proporciona Ramon Llull. Pocs autors han aconseguit una producció tan notable i d’una originalitat i ambició semblants”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va ser l’encarregat d’obrir l’acte inaugural de l’Any Llull al Saló de Sant Jordi de la Generalitat, que commemorarà durant els pròxims dotze mesos els 700 anys de la mort del prolífic i influent pensador mallorquí. Tot i que encara no s’han fet públics ni el programa ni el pressupost, Mascarell va citar alguns dels països on hi ha previstes activitats: França, Itàlia, el Regne Unit, Israel i els Estats Units.
“Llull ens convida a projectar-nos: no va dubtar mai a anar als centres culturals del moment a divulgar-hi el seu pensament -va continuar Mascarell-. Ens convida a repensar-nos i a observar-nos en l’espai mediterrani. Ens incita a actuar, és un esperit inquiet que no es va conformar a fer únicament una obra literària: tota transformació passa per l’acció”. L’acte, que estava presidit pels presidents balear, Francina Armengol, i català, Artur Mas, va continuar amb un breu i fulgurant parlament de Joan Santanach, comissari de l’Any Llull: “Josep Palau i Fabre deia en un dels seus assajos que des de Llull els catalans tenim un gran complex d’inferioritat. Va escriure més de 260 llibres, dels quals n’hi ha uns quants d’imprescindibles en qualsevol història de la literatura”. Entre el catàleg de creacions lul·lianes destaquen el Blanquerna, Llibre de meravelles i Llibre del gentil.
Pioner del diàleg interreligiós
“En l’obra de Llull s’hi ha vist també el punt de partida del pensament català”, va continuar Santanach. “I la seva art va influir al llarg dels segles en pensadors com Nicolau de Cusa, Giordano Bruno, Leibniz i Juan de Herrera”. El comissari també va recordar que Llull “ha sigut un dels pioners del diàleg interreligiós, actualment tan necessari”. En comptes d’obligar a la conversió aquells que no creien en el Déu cristià, Llull “els feia dubtar argumentant les seves raons”.
En aquest mateix sentit es van encaminar la conferència de Michela Pereira, professora d’història de la filosofia medieval de la Universitat de Siena, i també les paraules de Francina Armengol, presidenta del Govern Balear: “El nostre pensador venia d’una època en què també hi havia tensions entre Orient i Occident i potser se sorprendria de veure que no hem avançat gaire. Llull obrava a través de la comprensió, la tolerància, el respecte i la pau. Els atemptats de París, però també els de Bamako i els de Beirut, ens fan pensar en el seu llegat: va crear un sistema de punts d’unió entre judaisme, cristianisme i islam”.
El president Mas, abans de donar pas al baríton Joan Pons, que va interpretar tres poemes de Llull -entre els quals hi havia Cant de Ramon -, no va desaprofitar l’ocasió de vincular una part del missatge lul·lià amb el context polític català: “Llull tenia un sentit realista de l’exercici de la política: en les seves obres mostra la preocupació pel bon govern i critica aquells que en el seu exercici actuen com llops quan haurien de fer-ho com pastors. El Llibre de les bèsties és una faula però també mostra els secrets del poder i «la part animal de la política», segons diria més endavant Maquiavel. Hi parla de la força del Lleó i de l’engany de la Guineu. El Lleó representa l’abús de la força quan s’hauria de fer un exercici de tolerància”. Mas encara va vincular una altra obra de Llull amb l’actualitat, el Llibre d’Amic e Amat. “S’hi preguntava: a qui es pot fer més gran retret, a qui malparla o critica algú, o a l’amic que ho presencia, escolta i calla i no surt a defensar-lo?” Mas no va donar cap resposta, més enllà d’uns segons de silenci durant els quals es va mirar, amb un mig somriure congelat, els assistents.
