09/05/2015

“Sempre escric sobre noies grassonetes i catxondes”

3 min
Entre els plans de futur de Caitlin Moran hi ha escriure una novel·la ambientada a l’Escòcia del segle XIX.

Barcelona“Si ets un model per als altres, et converteixes en una espècie de déu. En funció de com et comportis, pots ajudar a fer el bé”. Caitlin Moran entén el bé com un lloc divertit, transgressor, plaent, feminista i sempre a favor de la classe obrera, entorn d’on ella prové i que retrata, camuflat sota l’embolcall de novel·la, a Com es fa una noia (Anagrama), traduïda amb ofici i gràcia per Anna Llisterri.

Igual que ella, la Johanna, la protagonista del llibre, és una adolescent que viu en una família de Wolverhampton a principis de la dècada dels 90. Totes dues comparteixen haver volgut començar una vida nova a Londres i haver despuntat en la crítica musical. Com es fa una noia detalla, amb molt d’humor -un humor ràpid, enginyós i desesperat- els primers passos d’una carrera triomfal que, en el cas de l’autora, l’ha fet passar per revistes i diaris, per la tele -com a presentadora ( Naked city ) i com a guionista ( Raised by wolves )-, i ha convertit en fenòmens de vendes llibres com Cómo ser mujer (Anagrama) i aquest últim. “Als 90 jo era una pobra noia grassa de classe obrera que volia ser escriptora -recordava ahir, entre ganyota i ganyota: l’expressivitat és un dels seus forts-. Vaig anar a parar a una revista, el Melody Maker, en què el que estava de moda era ser cruel. I vaig pensar: «Jo seré la més cruel i horrible de tots». Vaig arribar al punt de desitjar la mort a un grup. Vint anys després, he de dir que no vull que ningú es torni cínic. El cinisme és una armadura que et fa sentir segura, però al mateix temps t’impedeix créixer”.

La mida sí que importa

El trajecte del personatge de Com es fa una noia és “l’invers al de Darth Vader: ella va del costat fosc cap al lluminós”, va admetre l’autora el dia abans de participar al Primera Persona del CCCB (avui, 23 h). “Durant la promoció del llibre he conegut moltes dones fetes pols -continua-. L’autoodi no és bo, només porta a menysprear-ho tot. Has d’aprendre a estimar-te”. A més de l’humor, la novel·la està recorreguda de dalt a baix pel sexe. De fet, comença amb la protagonista de 14 anys masturbant-se al costat d’un dels seus germans petits. Procura no fer enrenou per no despertar-lo. “Quan van sortir les famoses 50 ombres d’en Grey em vaig adonar que havia de reaccionar d’alguna manera. Les noies no trobaran un milionari que els estimuli el clítoris amb un raspall. El més important que s’ha d’ensenyar a les joves és que tenen el dret a dir que sí i a dir que no”. Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”.

Moran prepara una segona part de la novel·la, que tractarà sobre l’èxit periodístic i social del seu personatge. I, al mateix temps, té la intenció d’ambientar una altra ficció a l’Escòcia del segle XIX. “Sempre escric sobre noies grassonetes i catxondes -va admetre-. És un pacte a l’estil Woody Allen”. Enfocat, això sí, a diferència del novaiorquès, cap a la defensa de les dones. “De petita, les meves heroïnes eren Jane Eyre i Anna de les Teules Verdes, personatges d’entorns pobres que lluitaven per tirar endavant -va reconèixer-. En realitat, enaltien el feminisme. No ho he oblidat”.

stats