Els catalans llegim més però comprem menys llibres

BarcelonaCatalunya està menys de dos punts per sota de la mitjana de lectors europea, que és del 68%. El 66,3% de catalans asseguren que han llegit llibres el 2015, mentre que cinc anys enrere el percentatge era del 62,3%. Durant l’any passat un 47,9% de la població va comprar una mitjana de set llibres. Si es compara la dada amb la del 2011, però, hi ha un retrocés: llavors, la mitjana era del 7,9%. Aquest descens explicaria per què tot i que actualment hi ha més lectors que el 2011 -un 46,5% reconeixien haver comprat un o més llibres durant l’últim any- la facturació ha experimentat un notable retrocés: si fa cinc anys la xifra de consum intern català era de 1.330 milions, el 2015 vorejava els 1.070 milions d’euros.

El departament de Cultura de la Generalitat presentava ahir l’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres, que permet observar els gustos lectors durant l’últim any i comparar-lo amb les dades del 2011, primer any en què es va fer l’estudi. L’informe recull els resultats de 1.200 entrevistes telefòniques fetes a individus de 10 anys o més residents a Catalunya. “Del 66,3% dels catalans que es declaren lectors, un 61% llegeixen per oci una mitjana de 10,6 llibres a l’any i un 22,4% llegeixen per feina o estudis”, detalla Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals. “Un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai”, afegeix. La tendència entre els no lectors s’ha reduït quatre punts en l’últim lustre: s’ha passat del 37,7% al 33,7%.

Quin és el lector tipus?

A partir de les dades facilitades pel departament de Cultura es pot dibuixar un lector tipus majoritari, que seria una dona de 14 a 24 anys, amb estudis universitaris, que llegeix en castellà i en paper. Per sexes, un 69% de dones es declaren lectores, mentre que només un 59% d’homes se’n consideren. En relació a les franges d’edat, la que aconsegueix un percentatge més alt és la que va dels 14 als 24 anys (un 89,6%). La més baixa és la de lectors a partir de 65 anys (un 46,1%). Destaca també la franja entre els 35 i 44 anys (76%) i la dels 45 als 54 anys (67,8%). “Hi ha un impacte vinculat amb l’entrada al món laboral -comenta el conseller de Cultura, Santi Vila-. Abans d’això, els índexs de lectura tant per oci com per feina són molt alts. Més endavant, a partir dels 35 anys, els índexs de lectura tornen a créixer”. El perfil del lector segons l’informe d’hàbits demostra que, tal com assegura Bejarano, “hi ha una correlació positiva entre nivell d’estudis i hàbit lector”. Així, el 85% d’homes i dones amb estudis universitaris es declaren lectors, enfront del 63,4% d’individus lectors amb nivell d’estudis secundaris. La xifra encara és més baixa per als que només tenen estudis primaris: només un 44% admeten llegir.

Els índexs de lectura en català continuen creixent amb moderació. El 2011 només un 21,2% dels enquestats declaraven llegir habitualment en aquesta llengua, un percentatge molt més baix comparat amb el de lectura en castellà, que era del 77,6%, completat per un 1,2% de lectors en altres llengües. El 2015 les xifres en català són més altes: el 26,4% declaren llegir habitualment en català, el 71% en castellà i el 2,6% restant en altres llengües. És per aquest motiu que el lector tipus català majoritari continua llegint més en castellà que en català. “Els cinc punts de diferència mostren que es treballa en la bona direcció”, diu el conseller, que considera aquest augment “una bona xifra”.

La lectura digital creix un 17,8%

Pel que fa al suport de lectura preferit pels lectors, el paper continua sent majoritari. El 2015 un 66,3% van optar habitualment per aquest format, i un 24,3% van llegir llibres digitals. L’augment d’aquest segon format és notable si es compara amb els índexs del 2011, que donaven com a resultat un 6,5%. En cinc anys, per tant, la lectura en format digital ha crescut un 17,8%. “Una dada que ens omple de satisfacció és que, actualment, només un de cada quatre lectors llegeixen en digital”, diu Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre, per al qual “l’oferta en digital és competitiva però no arriba al 25%”. “Estem arribant als estàndards occidentals i creiem que el percentatge de lectors digitals no creixerà. Així i tot, la facturació en digital només representa entre un 3% i un 5% del total: la diferència té a veure amb la pirateria. En això som líders a Europa”, lamenta.

Els nens llegeixen 10 llibres a l’any

En el sector de lectors de 10 a 13 anys, les dades també indiquen un creixement. “Un 86,3% dels infants llegeixen en el seu temps lliure una mitjana de 10,4 llibres a l’any”, explicava Bejarano. El 2011 aquest percentatge era del 81,9%, quatre punts i mig per sota. Un 73,3% dels nens i nenes lectors diuen que llegeixen almenys un cop a la setmana.

Una de les poques dades que mostren un retrocés és la del préstec bibliotecari. El 35,8% que reconeixien ser-ne usuaris el 2011 ha baixat fins al 32,7% el 2015. El percentatge de persones que són sòcies d’una biblioteca és del 38,5%. Un dels reptes que el conseller Vila s’ha marcat corregir és el de la dotació de biblioteques, que hauria de créixer en el pròxim pressupost de Cultura.