La doble aniquilació dels jueus de la regió de Galítsia
Barcelona“Quan arribes a ciutats petites de l’antiga regió de Galítsia, la gent et mira amb estranyesa i, si a través de les teves preguntes et relacionen amb el poble jueu, llavors et tornes sospitós. Creuen que ets allà perquè els tornis alguna cosa, per reclamar la propietat que se li va arrabassar a un familiar teu durant la Segona Guerra Mundial”, explica Omer Bartov, professor d’història europea a la Universitat de Brown, als Estats Units, i autor de l’assaig Borrados (Malpaso).
Bartov es va sentir examinat durant la investigació que va portar a terme durant la dècada passada a l’antiga Galítsia oriental, que actualment forma part d’Ucraïna. La seva mare n’havia marxat el 1935, quan encara era una nena -amb els pares i els germans-, per començar una nova vida a Palestina. Bartov hi naixeria el 1954, sis anys després de la constitució de l’estat d’Israel, on fins al judici a l’alt càrrec de les SS Adolf Eichmann, que va començar el 1961, no es va fer l’esforç “de reconstruir què havia passat durant la Segona Guerra Mundial”. “Hi havia prejudicis i es deia que els supervivents se n’havien sortit per col·laboracionisme o per altres motius obscurs”, explica. Amb el judici a Eichmann les coses van començar a canviar. “El record que en tinc és el del so de les ràdios, en plena canícula, transmetent les sessions del judici. Va ser la primera vegada que es van poder escoltar públicament els relats dels supervivents. L’impacte va ser molt gran”, diu Bartov.
Estudiar l’Holocaust localment
Molts anys després, Bartov va decidir especialitzar-se acadèmicament en la Segona Guerra Mundial. Primer, des del punt de vista dels “crims de l’exèrcit alemany, provant de desmentir que la majoria de membres eren gent decent i que desconeixien què estava passant”. Va ser més endavant, a finals de la dècada dels 90, que el professor es va interessar pel genocidi, però des d’un punt de vista local. “L’Holocaust no va ser només un procés industrial: volia aproximar-m’hi, sobretot, des d’una perspectiva local, i vaig començar a pensar en la ciutat que havia de triar -explica-. Finalment vaig decantar-me pel lloc d’on venia la meva mare, la petita ciutat de Butxatx. Vaig anar-la a veure i li vaig preguntar per primera vegada sobre la seva infantesa, i va estar parlant durant una hora i mitja, sense interrupcions”. Bartov va començar a investigar la regió a la qual pertany Butxatx, i estirant el fil es va trobar amb la Galítsia, que actualment pertany a Polònia i Ucraïna. La regió va ser creada el 1772 per la Casa dels Habsburg i era un gresol de cultures: polonesos, eslaus, jueus i alemanys van conviure sense grans tensions fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial. En només sis anys, la Galítsia oriental -lloc on se situa Butxatx- va patir la devastadora aniquilació del poble jueu: dels 500.000 que hi vivien en van sobreviure poc més de 50.000, només un 10%.
Borrados explica el viatge d’Omer Bartov a les ciutats i pobles més importants de l’actual Ucraïna occidental per comprovar que “la memòria de tota una civilització ha sigut esborrada”. Divideix l’assaig en capítols dedicats a cadascuna de les etapes del seu trajecte, començant per Lviv -ciutat influent, irradiadora d’artistes i intel·lectuals- i acabant a Jovkva. Primer en repassa la història, per constatar que en bona part dels espais la presència jueva ha sigut important des de fa segles, i fins i tot en alguns casos ha tingut un paper primordial en la seva fundació. Quan arriba la Segona Guerra Mundial sempre passa el mateix: aquestes ciutats persegueixen, aïllen i assassinen els jueus.
“Als afores de Butxatx hi havia una caserna de la policia en la qual treballaven uns trenta membres de la Gestapo -explica Bartov-. Aquests trenta homes van ser responsables de la mort de 60.000 jueus. Va ser en un període de divuit mesos, i la majoria de víctimes van ser per afusellament. Això vol dir que no se’n van ocupar ells sols, que van tenir col·laboradors, des de la policia ucraïnesa fins a agents d’origen jueu que ajudaven a detenir persones”. Després de l’extermini portat a terme durant la Segona Guerra Mundial, el règim soviètic va imposar “una reconstrucció històrica des de la perspectiva comunista, passant per alt l’Holocaust”. A partir del 1991, quan Ucraïna va recuperar la independència, un altre relat va prendre força: “Es va començar a parlar dels gloriosos lluitadors per la llibertat d’Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial, com ara Stepan Bandera, que des de l’Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos va col·laborar en l’extermini jueu”.
Una zona esquitxada de literatura
El llibre de Bartov també recorda alguns dels escriptors de la Galítsia oriental. Quan visita Drogóbitx es fixa en Bruno Schulz (1892-1942), autor de Les botigues de color canyella, que va ser assassinat el 1942 per un membre de la Gestapo. I a Brodi, davant d’una placa que recorda “l’escriptor austríac” Joseph Roth, comenta que l’etiqueta “sona força irònica per a tots els que saben que Roth va néixer i créixer com a jueu a Brodi i que va haver d’escapar de l’Alemanya i l’Àustria nazis per arribar fins a París, on va morir en un asil”. Borrados és una peça clau per rescatar de l’oblit un poble que actualment només és recordat a la zona a través de monuments i plaques, sovint escrites amb matusseria.
