Publicitat
Publicitat

Una novel·la per exportar la Barcelona fosca i victoriana

Jordi Llobregat ja ha venut ‘El secret de Vesalius’ a 18 països

Hi ha una fórmula novel·lesca que, a priori, encara fa posar els ulls en blanc d’editors i agents literaris: la de l’assassí en sèrie que actua en un escenari històric -per exemple, la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888-, perseguit per algun personatge esforçat, que carrega algun secret pesant. I enmig de la caça de l’assassí ressona un personatge real a hores d’ara poc conegut -com a mínim fora de l’àmbit de la medicina-, Andreas Vesalius, que al segle XVI va escriure un gran tractat sobre la dissecció, De humani corporis fabrica [Sobre l’estructura del cos humà]. Amb aquests tres ingredients, vehiculats amb ganes de “generar aventura” i aconseguir un “ritme trepidant”, Jordi Llobregat dóna a conèixer la seva primera novel·la, El secret de Vesalius, publicada a Destino i Columna i que l’agent literària Ella Sher ha aconseguit vendre en 18 països abans i tot d’arribar a llibreries.

“Quan vaig acabar la novel·la, l’hi vaig enviar, i l’endemà l’Ella em va trucar per dir-me: « Ha pasado algo » -explicava Llobregat durant la roda de premsa al Teatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina, al davant d’una taula de marbre on s’havien practicat disseccions temps enrere-. Jo vaig pensar que no li agradava, i en canvi em va dir que tot i tenir una nena de tres anys i mig n’havia llegit 150 pàgines en una sola nit. En aquells moments va començar el somni”. El secret de Vesalius es publicarà a la tardor en italià i holandès, i l’any vinent es donarà a conèixer en llengües com la japonesa.

La novel·la està ambientada durant els dies previs a la inauguració de la primera Exposició Universal de Barcelona, la de l’any 1888. La ciutat pateix l’amenaça d’un assassí en sèrie que ha liquidat unes quantes noies, mutilant els cossos seguint una “antiga maledicció, ja oblidada”. El protagonista de l’acció és en Daniel Amat, un jove professor que torna a la ciutat des d’Oxford, on era professor resident, després de rebre la notícia de la mort “en circumstàncies estranyes” del seu pare. Amat “es veurà immers en la persecució d’un assassí despietat mentre s’enfronta a les conseqüències del seu propi passat”. Dos personatges més li donaran un cop de mà: el periodista del Correo de Barcelona, Bernat Fleixa -obsedit en l’èxit professional- i “un enigmàtic estudiant de medicina”, Pau Gilbert.

“Fa uns anys que em voltava pel cap escriure una història ambientada a la Barcelona de finals del segle XIX -reconeix-. Hi ha moltíssima literatura victoriana i gòtica ambientada al món anglosaxó, però en canvi aquí no ha passat el mateix”. Tot i viure a València -on organitza des de fa dos anys un festival de novel·la negra- Llobregat assegura que coneix bé la ciutat de la seva mare. “La meva intenció era escriure una història d’assassinats i secrets en un ambient marcat per les fàbriques i la vida difícil, diu. Llobregat reivindica la Barcelona subterrània, claustrofòbica i fosca, igual que va fer Javier Calvo a Corona de flores (2010). “Entenc la ciutat com un òrgan viu format per la gent”, diu. A la novel·la, la ciutat s’exposa, igual que un cadàver, al damunt d’una taula de dissecció, a punt de ser analitzada per la mà de l’escriptor, que voldria treure’n meravelles com, segles enrere, havia fet Vesalius.

L’ombra de Zafón

Un dels últims grans èxits editorials creat des de Barcelona i ambientat a la capital catalana ha sigut L’ombra del vent, que Carlos Ruiz Zafón va publicar el 2002. La intriga, el rescat d’una ciutat desapareguda i el valor misteriós dels llibres són tres punts que uneixen la novel·la de Zafón amb la de Llobregat. “Si la influència de Zafón es nota és un elogi. Per a mi és un escriptor de referència”, admet el novel·lista.

Els llibres que ens fan grans