Publicitat
Publicitat

LITERATURA

“La literatura saboteja la llengua del poder”

Andrea Bajani retrata la creixent deshumanització del món laboral

Andrea Bajani acaba de fer 40 anys i a Itàlia està a punt de publicar el seu primer llibre de poemes, Aprire le gabbie togliere le virgole. El significat del títol, obriu les gàbies elimineu les comes, lliga a la perfecció amb la lectura que es pot fer de Saludos cordiales (que acaba de publicar Siruela), una novel·la que narra el procés de substitució de l’antic cap de vendes d’una empresa per un jove que, en un primer moment, excel·leix en la redacció de cartes d’acomiadament plenes de metàfores i virgueries lingüístiques. “Fa una dècada, quan vaig escriure Saludos cordiales, treballava en una empresa de comunicació -recorda-, i com que sabien que havia publicat dues novel·les curtes em van demanar de redactar una carta d’acomiadament. Va ser terrible: la literatura saboteja la llengua del poder, i a mi em tocava fer tot el contrari, utilitzar les meves habilitats per acontentar els meus caps”.

El personatge de la novel·la no té tants escrúpols com Bajani, i obeeix les ordres amb tanta eficàcia que ben aviat se li proposarà un ascens. Encara que el llibre va ser publicat a Itàlia el 2005, tres anys abans de l’inici de la crisi econòmica, els tics de la direcció són del tot contemporanis: falsa proximitat amb els treballadors, un progressisme només aparent i cap escrúpol a l’hora de prescindir dels serveis de tothom que deixa d’interessar al poder. “Estic content que aquest llibre tingui una dècada i s’aguanti: ajuda a desemmascarar una de les grans mentides que vivim, que és la de la societat de la velocitat -diu l’autor-. Ens han fet creure que el temps corre molt ràpid, però l’únic que ha canviat en els últims quinze anys són els mòbils i les càmeres de fotos. La tecnologia és l’únic que evoluciona. Els éssers humans ens hem estancat, vivim en una crisi econòmica, antropològica i social des de fa gairebé dues dècades. Des del món de l’empresa s’ha decidit eliminar totes les resistències de l’ètica i de la política, perquè eren considerades obstacles”. Bajani s’atreveix a fer un diagnòstic sobre el present: “Em temo que si les coses no canvien la crisi no acabarà. Fins ara ens havien dit que a la vida passaven les coses i que a la literatura no, i era al revés”.

L’escriptor: crític o publicista?

El treballador sense nom que ens explica la història de Saludos cordiales no és només un assalariat gris: continua tenint relació amb l’antic cap de vendes, a qui acaben de diagnosticar cirrosi hepàtica i necessita amb urgència un trasplantament. El jove s’ocupa uns dies dels dos fills del seu antic col·lega: “Són la Martina i el Federico els que poden salvar l’home que escriu cartes d’acomiadament -reconeix Bajani-. Ells són els dipositaris de les paraules i dels sentiments. Són els petits, qui diuen a l’amic: «Vigila, que t’estàs venent». El treballador ha de decidir si continua actuant en connivència amb el poder o si emprèn un altre camí”.

Andrea Bajani considera que durant aquesta última dècada Itàlia ha anat de mal en pitjor, perquè s’ha passat del govern de Berlusconi, “on s’admetia que es podia tirar endavant un país fins i tot valent-se de les pitjors estratègies”, fins a la situació actual: “El president es passa el dia fent comunicats de premsa que són missatges publicitaris sobre Itàlia sense cap valor”. Quin paper tenen els escriptors, en aquest context? “Ens hem convertit en espots que volen donar més credibilitat a temes dels quals es vol parlar -afirma-. L’últim autor que va tenir un paper crític i que influïa en l’opinió pública va ser Antonio Tabucchi, mort el 2012”. Això no vol dir que els autors hagin renunciat a atacar els punts més foscos de la societat: “Continuem sent crítics, fent sabotatge i escrivint bombes. El problema és com et llegeix la gent”. Bajani alerta que l’última estratègia del poder per apoderar-se de l’opinió pública és l’humor: “Fan servir els seus propis acudits per desactivar la ironia i la sàtira reals”.

Els llibres que ens fan grans