LITERATURA
Misc 03/04/2019

Una mirada ‘divertida’ a la guerra del Líban

Mazen Maarouf publica ‘Acudits per a milicians’, recull de contes inspirats en episodis reals

i
Jordi Nopca
3 min
Maarouf, a Barcelona, dos dies després de participar en el festival Mot.

BarcelonaQuan encara vivia a Beirut amb la família -eren refugiats palestins-, a Mazen Maarouf li criticaven que escrigués poesia i que portés els cabells llargs. “Em deien que no faria res de bo a la vida”, recorda ara, amb el seu primer llibre traduït al català i castellà -per part de Margarida Castells i Ignacio Gutiérrez de Terán, respectivament-, Acudits per a milicians (Navona / Alianza). Anys després que es mofessin d’ell, l’escriptor ha aconseguit que el seu segon recull de contes tingui un ressò internacional poc habitual per a un autor de la seva edat: una desena de traduccions i la nominació a la longlist del premi Man Booker International, que ha ajudat a consagrar autors com Han Kang, László Krasznahorkai i David Grossman. I això que Maarouf escriu en àrab i ha viscut gran part de la seva vida al Líban, un país allunyat dels circuits editorials habituals.

“Als contes d’Acudits per a milicians he intentat esborrar les fronteres entre ficció i realitat -comenta l’autor al restaurant Karakala del carrer Torrent de l’Olla, un parell de dies després de participar en el festival Mot-. Tots els personatges estan inspirats en gent de debò que he conegut o de qui m’han parlat. Tenen en comú que han patit les circumstàncies del país on vaig créixer”. Quan va néixer el 1978, el Líban estava immers en una guerra civil que es va allargar fins al 1990. La infantesa de Maarouf va ser traumàtica. L’escriptor, però, ha sabut camuflar l’angoixa i la tristesa sota capes d’humor absurd i surrealista, un dels trets distintius de la seva aproximació literària al conflicte bèl·lic que a vegades recorda l’israelià Etgar Keret. Entre els escenaris de les històries hi ha un cinema on s’han refugiat un grup de ciutadans després d’un bombardeig, el cotxe en què un fill i la seva mare viatgen cap a la clínica imaginant històries sobre galetes -que tenen a veure amb un record dolorós de la guerra- o l’escorxador on treballa l’oncle del narrador, amb el somni de convertir-se algun dia en torero. “A casa teníem el costum de veure les corrides de toros a la tele -explica l’autor-. De tant en tant ens visitava un veí que treballava a l’escorxador i que venia amb tot de ganivets penjats de la cintura, regalimant sang. L’home volia sortir i se’l veia frustrat. Al cap d’un temps vam saber que tenia una dona que es dedicava a predir el futur i ell li tenia por. A partir d’aquesta anècdota vaig inspirar-me per escriure el conte”.

Maarouf va escriure Acudits per a milicians mentre era a Islàndia, després d’anys treballant com a periodista freelance per a diverses publicacions i de publicar tres reculls de poesia. “Hi vaig arribar el 2011 amb una beca literària -recorda-. Quan se’m va acabar vaig continuar escrivint sense tenir feina. Vivia en unes condicions molt precàries”. Acostumat a viure en un país en guerra, a Maarouf l’inquietava que “a Islàndia tot fos tan tranquil”. Els contes van ser “un mecanisme per reviure els anys d’infantesa des de la distància”.

Trencar totes les lleis

La mirada del nen que narra bona part de les històries podria ser la de l’autor. “Els nens són capaços de trencar totes les lleis de la realitat i ens en donen una altra perspectiva”, diu. Per això el sentit de l’humor és tan important per a Mazen Maarouf. “La vida se m’ha acabat convertint en una doble ficció -diu-. De petit m’identificaven com a palestí perquè els meus pares venien d’allà, però no vaig anar-hi per primera vegada fins al 2015. Ara tinc passaport islandès, però continuo sent libanès i escrivint en àrab”. L’escriptor descriu el seu alter ego narratiu com algú “més valent, temerari i dur” que ell. També “menys emocional”. L’han influït des dels contes de J.M.G. Le Clézio fins a Romain Gary i Günter Grass. Entre els escriptors islandesos que segueix destaca Jón Kalmann Stefánsson i Auður Ava Ólafsdóttir. “Ara la família i els amics em diuen que m’espavili a trobar una dona i tenir un fill, però sobretot volen que acabi la primera novel·la”, assegura.

stats