17/05/2016

La vitalitat d’una literatura enorme

2 min
Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura 2015, és a Barcelona i demà participarà al Kosmopolis del CCCB.

BarcelonaLa immensitat geogràfica de Rússia -que té 145 milions d’habitants- ha permès el desenvolupament d’un ecosistema literari frondós que va arribant a un ritme desigual a les nostres llibreries. Alissa Ganíeva és una de les poques autores vives joves que es poden llegir en català. Cal afegir-hi Maksim Óssipov, autor del volum de relats El crit de l’ocell domèstic (Club Editor, 2016), i Liudmila Petruixévskaia, que va deixar de ser inèdita en català el 2015 gràcies a la publicació d’un recull de narracions de títol d’impacte, Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre. Històries d’amor (Periscopi). Els protagonistes de les històries d’Óssipov no fan mal a ningú però s’han tornat cruels en contacte amb els predadors i estan preparats per afrontar tota classe d’inclemències. Petruixévskaia escriu sobre dones lluitadores en contextos adversos: el seu territori literari oscil·la entre el realisme i la sobrenaturalitat, esquitxada d’elements gòtics.

Ara per ara una de les autores amb més prestigi de les lletres russes és Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del premi Nobel de literatura 2015. Després que Raig Verd en publiqués, pocs dies després de l’anunci del guardó, Temps de segona mà. La fi de l’home roig, l’editorial acaba de presentar dos dels seus títols més importants, La pregària de Txernòbil -sobre les conseqüències del desastre nuclear del 1986- i Els nois de zinc -una investigació sobre els milers de soldats que van morir durant la incursió russa a l’Afganistan entre el 1979 i el 1985, històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassinats drogats o una mare que acarona amb desesperació un taüt tan petit que no creu possible que contingui les restes del seu fill-. Aleksiévitx és aquests dies a Barcelona, on dissabte va participar a la fira Literal i demà ho farà al Kosmopolis, on serà entrevistada per Francesc Serés al CCCB.

Alguns referents del segle XX

En els últims anys hi ha hagut diverses traduccions ambicioses al català d’autors del segle XX. En poesia destaquen els Poemes escollits de Joseph Brodsky (Edicions de 1984, 2013), la Poesia completa d’Anna Akhmàtova (Edicions de 1984, 2014) i l’antologia d’Aleksandr Kúixer És tot el que tenim (Llibres del Segle, 2013). En prosa s’ha publicat el primer volum de Relats de Kolimà, de Varlam Xalàmov (Días Contados, 2013), i les cinc traduccions que Miquel Cabal ha fet de Serguei Dovlàtov, l’última de les quals és La filial (LaBreu, 2016).

El sector editorial castellà publica autors joves russos amb més regularitat. Tres títols recents han sigut Éxodo, de DJ Stalingrad (Automática, 2015); Para llegar al otro lado, de Vladímir Lórtxenkov, i Refugio 3/9, d’Anna Staróbinets, tots dos a Nevsky Prospects. Aquest trio d’autors té repercussió internacional tot i que tenen poc més de trenta anys.

stats