Misc 11/10/2012

Què vol dir de veritat ser federalista?

i
Jordi Serrano
3 min

Molta gent es defineix com a federalista. El cert, però, és que a aquesta opció sempre li ha mancat concreció. Normalment la gent pensa que un federalista és un partidari de l'estat de les autonomies, una mena de cosa confusa que ha anat evolucionant però que, més enllà de voler-la millorar, ningú no havia plantejat on es volia portar. Ni el suposat sector catalanista del PSC, aquell que va perdre el grup parlamentari al Congrés, ho havia plantejat.

Potser ha arribat l'hora de formular-ho, encara que mentre ho escric penso que s'ha fet tard. O no? El primer que ens hem de preguntar és: a quin federalisme ens referim? Al català! No entenc aquesta mania de referir-se al federalisme canadenc, suís, belga, nord-americà, etc. El federalisme català és asimètric, republicà i lliurepensador, o, en paraules de Roca Farreras: catalanisme federal, democràtic, revolucionari i progressiu. És a dir, es fonamenta en la idea que cada ciutadà s'autodetermina en la seva vida, que no hi ha ni cap religió ni cap govern (per aquesta raó es reclamaven com a liberals) que et puguin dir com s'ha de viure. I aquests ciutadans s'organitzen en pobles i ciutats; és per aquesta raó que el federalisme és municipalista. Després considera que els municipis es federen i creen estats. Per això es parla d'un estat català federat a Espanya o Ibèria. Fins a arribar a l'Europa federal socialista o comunista (una expressió, també, de Roca Farreras).

Així doncs, no s'ha formulat mai un projecte final clar. Es deia, fins i tot, que s'estava plantejant un model nou entre el federalisme i el centralisme. Una bestiesa. Avui els partidaris d'un estat català federat a Espanya són un 28% dels catalans (CEO 2012) i van arribar a ser el 36% l'any 2008.

Però tornem enrere i mirem què es deia en aquells temps en què es va començar a definir això tan imprecís que tenim avui i que anomenem estat de les autonomies. Avui a un independentista li agradaria el programa del PSOE de l'any 1974. No us ho creieu? Al congrés de Suresnes (octubre de 1974) el PSOE hi afirmava que el dret a l'autodeterminació " comporta la facultad de cada nacionalidad para determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español ".

El federalisme no és equidistant entre l'unionisme i l'independentisme. Federalisme i independentisme parteixen de la mateixa arrel: el republicanisme federal de Ramon Xauradó, Pi i Margall i Josep Narcís Roca Farreras. A més, l'independentisme i el federalisme s'oposen igualment a la dreta i al neofeixisme.

Per tant, cal que els federals busquem en el marc de la consulta una tercera opció. Si només n'hi ha dues, ens convertirem directament en independentistes. No es pot articular mai una proposta política a partir d'una negació: "No som..." S'ha de proposar una idea i després, a més, potser sí que direm no a altres coses. La funció dels federalistes, a més, és barrar el pas a l'unionisme feixista. Per cert, la reforma de la Constitució és impossible. I entre la Constitució i la democràcia: democràcia!

Cal tenir present, a més, que els sistemes tradicionals de resoldre la qüestió no serveixen: bombardeig de Barcelona des de Montjuïc i fins a la rendició; assalt de la ciutat des de la Ciutadella; proclamació de l'estat de guerra; empresonar 3.000 catalans en el barco Uruguay , etc. Totes aquestes amenaces ja no serveixen, ja que la majoria de catalans tenen menys de 50 anys i, per tant, no tenen por. Amb raó o sense.

Per tant, avui una proposta federal creïble passaria per construir un estat català i pensar en quins acords es basteixen amb la nació espanyola per construir un estat federal espanyol. ¿Per què, en comptes de pensar en negatiu, no pensem en positiu? Caldria començar a proposar tota mena de tractats de col·laboració.

Quan Francesc Macià proclama la República Catalana els republicans espanyols envien una delegació formada per ni més ni menys que Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Luis Nicolau D'Olwer per negociar una sortida! Quin nivell! Ara qui serien?

Sembla que Pi i Margall va néixer 150 anys abans d'hora. Els republicans federals hem de reformular avui aquell pensament tan modern i l'hem de convertir en una gran barricada dels interessos de les classes populars catalanes amenaçades per tot arreu. Un gran repte ajornat massa temps per la por.

stats