Això no és un joc
Pot sorprendre, per poc habitual, la notícia de la detenció d’un seguidor del Girona uns minuts després del final del derbi contra el Llagostera de fa tres jornades. L’individu en qüestió, que tenia antecedents, havia causat desperfectes al vehicle d’un altre aficionat blanc-i-vermell a base de puntades de peu. Abans del matx, la policia catalana ja havia comissat les quatre bengales que un tercer seguidor gironí duia en una maleta. El grup d’aficionats al qual pertany en va encendre dues fora de l’estadi hores abans del partit, fet que va posar en alerta agents de paisà. El Girona va prohibir l’entrada del propietari de les bengales al següent partit a casa, fa dos dissabtes, contra el Mallorca, i el col·lectiu va respondre no assistint al partit “per estar farts de la criminalització que està patint el grup, quan ha demostrat que l’únic motiu pel qual existeix és animar el Girona”, segons argumenta un portaveu en conversa telemàtica amb qui escriu. El mes passat aquests seguidors van denunciar que els Mossos d’Esquadra i el club havien “desaconsellat” la seva presència a la sortida a Saragossa organitzada per la resta de penyes del Girona.
La setmana del derbi, mentre aquestes penyes celebraven actes de germanor amb les seves homònimes del Llagostera, s’empastifaven semàfors, mobiliari urbà i la persiana d’un bar amb adhesius ofensius cap a l’equip i la població llagosterenca. La nocturnitat és òrfena, per més que hi hagi qui creu conèixer-ne els pares. “Com a grup no hi tenim res a veure”, afirmen des del col·lectiu en el punt de mira. “Però no podem vigilar el que fa fora del camp cada un dels trenta membres que som. A l’estadi es pot comprovar que no som violents, però no podem manar fora del grup”. Efectivament, l’actitud a Montilivi és d’un incombustible suport a l’equip i de no exhibició de símbols polítics, però alguns dels joves integrants del grup han mostrat, a les xarxes socials, la seva simpatia cap a grups d’extrema dreta i missatges semblants als dels adhesius de la discòrdia.
En el futbol modern que aquests grups blasmen hi sobren moltes coses. Entre elles, la banalització i la mimetització de comportaments que inciten a l’odi i la rancúnia, difosos per internet gairebé sense filtre. El caliu d’un partit escalfa més públic des de la rivalitat ben entesa i el respecte al rival. El futbol més allunyat del duopoli necessita afició local que es bolqui en l’onze de la seva ciutat i ompli la graderia de color i càntics. Al futbol el fereix la violència, per més que els camps siguin caixes de ressonància social. I això inclou la que es manifesta fora de l’estadi amb l’esport com a excusa i, noms de clubs i penyes al marge, aquells que abonin accions violentes, per convicció o perquè mola.
