Autogols amb falta prèvia
Fa poc més d’un mes el Canal 5 argentí, que es defineix com a referent de la televisió informativa al país, reproduïa tres titulars d’una entrevista que Messi hauria concedit a una ràdio propietat de Mario Pergolini, antic presentador de Caiga quien caiga. Entre altres declaracions sorolloses, renunciava a acabar la seva carrera al Newell’s i expressava la intenció de ser pare per tercer cop. Coneixent Messi, sorprenia la franquesa de les afirmacions. Efectivament, l’entrevista era falsa. De fet, era un joc, un experiment: Pergolini havia proposat als oients que piulessin frases que els agradaria sentir en boca de la Pulga, seguides d’una etiqueta que conduïa a la confusió.
A Messi ja l’havien suplantat setmanes abans, a Anglaterra. Una revista de fitness masculí, Coach Magazine, va publicar una sèrie d’entrevistes amb figures mundials que no només van resultar ser inventades, sinó que el periodista que les signava va negar haver-hi participat. La publicació es va limitar a eliminar l’entrevista de la seva web i substituir-la per una nota en què assegurava haver iniciat una investigació, però el trànsit a la pàgina ja estava comptabilitzat i el nom d’una revista de tirada modesta s’havia sentit per tot el món. També va acumular clics i citacions una presumpta conversa de Xavi Hernández amb el tabloide The Sun en què suggeria el fitxatge de Dele Alli, l’excitant mitja punta del Tottenham, pel Manchester City. Pochettino va reaccionar afirmant que el terrassenc era el seu enemic hores abans que l’entorn de Xavi advertís que mai havia parlat per al The Sun.
D’un altre diari groc britànic, el Mirror, treia la notícia d’una suposada multa de trànsit a Gerard Piqué que el defensa i els Mossos d’Esquadra van negar quan diversos mitjans espanyols l’havien penjat a les seves edicions digitals. Piqué sap distingir, però la seva reacció via Twitter denota que els clubs i els jugadors utilitzen les males praxis d’alguns mèdia (no de “gran part”) com a coartada per obstaculitzar, en benefici propi, la feina honesta d’una majoria. Crear una tribuna mediàtica per als jugadors -existeix un precedent en The Players’ Tribune de la llegenda del beisbol Derek Jeter-és legítim: una altra cosa és propiciar una bunquerització que és contraproduent, ja que força, justament, a entrar en espais que no tenen relació amb la pràctica esportiva per la qual és conegut el jugador. Com exposen els incidents esmentats, l’autocrítica dels mitjans, en l’època del fast food informatiu, de la cocció escassa, de la fressa i del clic, és necessària i obligatòria. Però encara són nombrosos els periodistes que revisen amb cura qualsevol tuit cridaner i que saben guardar-se de la temptació d’un joc perillós. I aquests mereixen el respecte que ells també professen.
