22/11/2015

Benvolgut L.

2 min

El 21 de juny de l’any passat em vas adreçar, mitjançant Twitter, la següent piulada: “Ets un fill de la gran puta, quan vinguis a [la teva ciutat] t’espero i parlarem”. Disset mesos després, encara no he tornat allà on vius, però he percebut al teu entorn un desig de remoure els fets d’aquell dia. Parlem-ne, doncs.

Sempre he entès la colossal decepció que va tenir l’afició de la qual formes part en no poder pujar de categoria en aquell duel. Poc després d’entrar al club, un dels principals accionistes va afirmar en un mitjà local que la seva inversió només tenia sentit si l’equip militava en una divisió professional. La urgència per l’ascens, doncs, s’entén clarament decantada cap a un dels rivals, que a més és animat per una massa social més nombrosa i té molta més història i prestigi al darrere. Els diaris han explicat casos de com, davant d’un possible punt d’inflexió en la història d’un club, i més en la nostra cultura de la picaresca i el curtterminisme, es pot arribar a fer el que es permet i el que no per assolir un objectiu. Són força els que no poden llançar la primera pedra que els alliberi del pecat, per tant, és frívol defensar dogmàticament que els nostres estan nets. Tot pot saber-se. Però com que parlem de futbol, si ens cenyim a la gespa, en una eliminatòria a doble partit, es compta una hora i mitja d’avantatge per a un conjunt i idèntic temps per a l’altre, en els seus terrenys de joc, amb les seves respectives característiques, que, passat el sedàs normatiu, tots volen aprofitar. A l’anada, a la teva ciutat, en un partit que no recordo com a anormal, el teu equip va guanyar per 2 a 1 però no va liquidar la sèrie. A la tornada, amb 3 a 1 al marcador, a la pròrroga, un davanter dels teus va tenir, a escassos metres de la porteria, la pilota del 3 a 2, la de l’ascens: la va enviar fora. I crec que no per culpa de res del que va succeir fora del rectangle on es juga.

Dels instants més complicats, però, sempre se’n treuen lliçons positives. Sobretot, aquells dies em van servir per donar valor a la paraula company, sovint usada amb lleugeresa en lloc de col·lega, més precisa. Entre bombers no es trepitgen les mànegues, però entre els informadors se’n van trepitjar i esquinçar legitimant una sola pel·lícula dels fets, menystenint un treball més o menys encertat però honest i alimentant no pocs carronyaires polítics hàbils a furgar en el se non è vero è ben trovato per esgarrapar vots. Vots va amb la v de veritat, que no tinc jo però no té ningú altre, i de venjança, però també de violència. Confio, L., que de debò volies parlar i no utilitzar-la. Crec que tothom ha vist que és el millor.

stats