Cedir a la desgràcia

La situació de Sergi Samper a la UD Las Palmas

Una notable temporada al València, amb sis dianes i vint-i-dues titularitats a la Lliga, no li va servir a Munir El Haddadi per tenir lloc a la primera plantilla del Barça de Valverde. Malgrat les xifres, tretze minuts al Gamper i dues mitges parts estivals contra el Manchester United i el Gimnàstic van oferir prou elements de judici, a l’entrenador i al col·lectiu al qual la directiva anomena “els tècnics”, per no només descartar Munir sinó per plantejar-se traspassar-lo. Al final, segons fonts de la negociació, va imposar-se la por que el jugador, si no acceptava una desvinculació, pogués quedar-se al Barça en una situació delicada, i es va acordar una cessió a l’Alabès. El madrileny és titular i ha firmat un gol, com a aquestes altures de l’exercici passat.

Si les credencials com a professional d’aquell futbolista que va enlluernar amb un doblet en la final de la primera Youth League no li han valgut per consolidar-se com a blaugrana, ¿quin futur pot tenir un coetani de Munir, també cedit en dues ocasions, però que ha vist com, lluny del Camp Nou, tots els elements se li han girat en contra? Sergi Samper només s’ha pogut alinear en un partit de Lliga i un de Copa amb el Las Palmas després de trencar-se les fibres del bessó esquerre, i va ser fa un mes, en dos duels seguits contra el Deportivo. Durant la convalescència, Manolo Márquez, que va avalar amb entusiasme el préstec de Samper, va renunciar al càrrec amb dignitat. El successor de Márquez, Pako Ayestarán, va utilitzar el 4-3-3, dins el qual ha crescut el migcampista barceloní, en tres dels quatre únics partits que va dirigir al València la tempestuosa temporada passada, amb Munir com a titular en un d’ells. Però a les Canàries, Ayestarán ha adoptat el 4-2-3-1 que de manera pragmàtica va aplicar el seu predecessor, mancat del que havia de ser el quatre de l’equip. Per segon any consecutiu, així, Samper veu condicionat el seu creixement pel relleu prematur de l’entrenador que havia d’encaixar-lo en el seu dibuix. La campanya anterior, li va passar en un Granada que va substituir Paco Jémez per Lucas Alcaraz, un tècnic d’idees antitètiques, amb qui el català va rendir de manera irregular tot i recuperar en algun partit el seu rol de pivot únic.

Samper està a gust a Las Palmas i pensa més en com el Barça li va negar l’opció de reivindicar-se que no pas a canviar d’aires. L’escenari és delicat: Ayestarán dirigirà l’equip a Sant Sebastià, però no queda clar que ho faci contra el Betis de -ves per on- Quique Setién. Al barceloní se li pot tornar a obrir un context favorable, però al marge que hagi tingut alts i baixos en la seva progressió, enfortit quan va poder jugar amb el Barça B a Segona i frenat amb el posterior descens, a Samper li calen minuts i confiança per demostrar que pot ser el quatre que havia de ser. I un xic més de sort.

Etiquetes