EL GERMÀ PETIT
Misc 24/03/2014

Darrere la fascinació

i
Jordi Sunyer
3 min

“Als meus fills, només els porto al rugbi”. És una revelació de Brice Hortefeux, ministre de l’Interior francès de l’últim executiu Fillon, que ha servit, al mateix temps, de síntesi i de símbol per descriure l’escenari de l’Ovàlia gal·la en contraposició al ballon rond. Per poder continuar oferint als seus subscriptors el Top 14, la màxima competició francesa, i davant la competència dels petrodòlars qatarians que han succionat la Ligue 1, Canal+ ha acceptat pagar 71 milions d’euros per temporada, més del doble del que abonava fins ara. Si anotem que el França-Irlanda que va decidir el Sis Nacions, retransmès en obert per la televisió pública, va registrar un share del 32,5%, és més fàcil d’entendre la batalla lliurada pels drets del campionat en què militen Jonny Wilkinson, Morné Steyn i Jonathan Sexton. En aquest matx a Saint-Denis, però, l’obertura irlandesa va tornar a experimentar la penyora que ha pagat el rugbi per esdevenir el segon esport amb més espectadors als estadis gals. Els nouvinguts n’aprecien l’ambient familiar i la germanor entre aficionats, però tot i arribar amb certes nocions dels codis de comportament, s’ha observat un increment d’actituds futbolístiques a les tribunes. Quan Sexton va retardar l’execució d’un cop de càstig crucial, part del públic gal el va xiular, per més que en els videomarcadors es pregués el màxim respecte al xutador. Els rugbiers francesos tenen pànic davant la perspectiva que, en un futur, s’importin els gestos violents, xenòfobs i racistes del futbol i, sobretot, la tolerància tàcita amb què es fan i es propaguen.

Una de les grans virtuts del rugbi, així, es converteix en un factor de risc. En l’esport de rufians jugat per cavallers, s’han pres decisions atrevides que han actuat com a reclam comparatiu, però que, al mateix temps, no han obtingut un suport unànime en la família oval. Sense l’arbitratge de vídeo i amb la reticència tecnològica del futbol, el quinze del trèvol no hauria celebrat el seu dotzè Sis Nacions: un assaig de l’antic tercera línia de l’USAP Damien Chouly, en l’últim minut de partit, va ser invalidat en apreciar-se, en la repetició televisiva, que venia precedit per una passada cap endavant.

Hores després, al Super Rugby, el torneig de referència a l’hemisferi sud, els television match officials van combinar una bateria de decisions controvertides que van causar les crítiques dels entrenadors i van suscitar el debat sobre la utilitat d’aquesta figura, des del moment en què el seu judici no tancava la polèmica sobre les accions que requerien més precisió. D’altra banda, l’acceptació del professionalisme va coincidir amb l’inici de competicions d’un èxit consolidat, com el Mundial i la Copa d’Europa, però també es van multiplicar els propietaris megalòmans i les desigualtats econòmiques. El 2003 Samoa va estar a un pas de retirar els seus equips de les competicions internacionals per trobar-se, com Tonga i les Fiji, illes del Pacífic de gran tradició rugbística, en una situació econòmica límit, la conseqüència de no absorbir l’impacte del professionalisme. Els millors jugadors van migrar als grans tornejos professionals i van prioritzar fer caixa a defensar els seus països natals, més quan en el rugbi un jugador és seleccionable acreditant tres anys consecutius de residència al país d’acollida i sempre que no hagi debutat en una altra selecció A. Així, una setantena de jugadors d’aquestes illes defensen ara un altre país. El centre samoà Seilala Mapusua, impulsor d’una agrupació de jugadors d’origen illenc, ha explicat que, quan era al London Irish, els internacionals anglesos s’enduien 13.000 euros per cada convocatòria. Ell, amb Samoa, cobrava vint vegades menys.

Però al final, quan es comprova que la solidaritat, perseverança i esportivitat intrínseques al rugbi perviuen arreu, a Murrayfield, a l’Aimé Giral i al Baldiri Aleu, i quan el món oval regala moments que omplen personalment i professionalment, és difícil no fer-se nouvingut.

stats