EL GERMÀ PETIT

Deulofeu i les circumstàncies

Absent en els tres últims partits, dos d’ells per haver-se quedat fora de la convocatòria, substituït a Torí quan no s’havia arribat a l’hora de partit, Gerard Deulofeu reviu la incapacitat de correspondre a les expectatives que l’han acompanyat des de la base blaugrana. El selvatà, un dels homes més especialitzats de l’equip, té el rol d’eixamplar el camp i utilitzar l’habilitat i el canvi de ritme que se li atribueixen per desbordar i generar perill. Però les xifres són implacables: segons Opta, a la Lliga, Deulofeu només ha vençut el seu oponent en set ocasions, un de cada tres intents, a ritme de setanta minuts de joc per cada driblatge reeixit. En conseqüència, només ha donat dues assistències de gol, contra el Betis i el Múrcia, un dels dos rivals davant dels quals ha marcat. L’altre és el Màlaga, amb un gol apòcrif. Tot plegat, amanit ara amb una lesió.

L’argument que s’utilitza més sovint per justificar aquesta prestació és que el de Riudarenes pateix una crisi de confiança, paradoxal en un futbolista tradicionalment confiat en les seves possibilitats. En tota relació laboral, però, és factible que la pròpia seguretat es malmeni si el superior immediat no la correspon. Robert Fernández va confirmar a TV3 que el Barça abonaria la clàusula de rescat de Deulofeu el 15 d’abril, un mes i mig abans que Bartomeu anunciés Valverde com a nou tècnic. Davant d’això, un es planteja si el tècnic basc va beneir la recompra o si va acabar assimilant un jugador que no era una petició expressa i a qui no va poder integrar a la gira nord-americana de pretemporada per culpa d’una lesió. Quan el selvatà va estar disponible, la responsabilitat esdevenia doble: convèncer el Txingurri de les seves aptituds, sabedor que li podia caldre un volum d’arguments superior al d’altres companys, i ser més que un cataplasma per curar la ferida de l’adeu de Neymar. Deulofeu va formar d’inici en quatre dels cinc primers partits oficials, però l’arribada de Dembélé el va relegar a la banqueta. Després de la lesió del francès, amb tot, només va ser titular en un dels cinc partits següents, el primer, contra l’Eibar. Valverde es va estimar més testar les virtuts ofensives d’Aleix Vidal o Sergi Roberto abans de canviar la disposició de l’equip i utilitzar un 4-4-2 amb rombe poc adequat per al joc de Deulofeu. El gest més significatiu i inesperat, però, va arribar de Sergio Busquets, en admetre a Catalunya Ràdio que, quan Dembélé es recuperi, el Barça tornarà al 4-3-3 i insistirà en la profunditat per les bandes.

És clar que el futbolista és el responsable final del rendiment, però també és cert que diverses circumstàncies, sovint alienes al gran públic, poden influir. Deulo pot estar decebent, però potser no és tot culpa seva.

Etiquetes