El Figo francès
Mathieu Valbuena no és marsellès, és fill d’un espanyol de Valladolid que va trobar dona i feina a la perifèria de Bordeus. Els foceus vinculats al futbol, però, l’havien cosit al complex teixit de la ciutat, avalat pels vuit anys de lligam al blanc i blau cel de l’OM. No van reflexionar que, si una gran majoria de futbolistes són de fàcil venda al millor postor, algú com Valbuena encara podia tenir més tendència al nomadisme per simple experiència familiar. Així, el Petit Vélo no va veure cap afront a fitxar pel Lió després del seu pas per Rússia, però algú havia decidit que, a Marsella, d’això se’n diu traïció. Fa dos diumenges el Vélodrome hauria sigut un escenari magnífic per a un film de Robert Guédiguian. En un estadi remodelat, símbol i orgull de la Marsella moderna, milers de Jean-Pierres Darroussins i Arianes Ascarides ferien vocalment i físicament un footballeur que havia apunyalat els seus sentiments, el leitmotiv de la trama. Si més no, de càmeres n’hi havia.
I, de fet, en les mateixes empreses que disposen càmeres i operadors als camps de França, però en l’altra punta de la cadena, en l’asèpsia i comoditat d’un despatx, radica una part de la responsabilitat de l’escarni a Valbuena. França, històricament, anava escassa de rivalitats i derbis: cap gran ciutat aconseguia col·locar amb continuïtat dos equips a l’elit. Encara avui, el Saint-Étienne - Olympique de Lió es qualifica com le derby, amb un article que n’indica la singularitat, perquè és l’únic duel de la Primera Divisió francesa que es considera un derbi amb tots els ets i uts, amb permís dels corsos i del Lens-Lilla. Fallit el ruïnós invent del Racing de París, a partir dels anys noranta els mèdia que invertien diners en el futbol gal van voler tirar pebre a un producte dolç amb un Barça-Madrid propi. Canal+, propietari del PSG, i Bernard Tapie, president de l’OM, es van unir per guionar el matx perfecte: sud contra nord, província contra capital, fins i tot, barroerament, obrers contra burgesos.
Le classique, doncs, és un invent mediàtic amb encara no vint-i-cinc anys de vida. Però els que el van engendrar van assolir el seu objectiu i, com en altres àrees de negoci, les còpies maldestres es multipliquen: “derbi de la Garona” pel Tolosa- Bordeus, “derbi del Mediterrani” pel Niça-Bastia o un hilarant “derbi de l’Est” pel Nancy-Sochaux, inventat arran del descens del Metz i l’Estrasburg a Segona. En aquest sentit, el duel entre Olympiques, al marge d’una suposada rivalitat ciutadana per la capitalitat del sud de l’Hexàgon, no va adquirir rellevància fins a la recent puixança esportiva de l’OL. Ara, però, és un altre xou mediàtic, gràcies al qual, això sí, França ja té el seu Figo: Mathieu Valbuena.
