Guardiola ‘über alles’
Si el Bayern-Juve va ser un duel de dibuixos animats, Guardiola va encarnar el Son Goku que, després de fer escopir sang al rival, queda estabornit per un parell d’impactes precisos. Quan els amics el ploren, mentre els adlàters del contrincant fan befa de la imatge del derrotat que puja al cel amb el cap coronat, l’heroi es regira i, amb més astúcia i voluntat que força, connecta el cop definitiu. Quan Cuadrado va marcar el 0-2 es feia difícil no pronosticar una primavera feixuga per al de Santpedor, no pensar en pancartes amb teòric doble sentit, titulars sensacionalistes de directius presents i passats convenientment repetits per mitjans d’aquí, jugadors díscols i una idea que Guardiola mastega en privat: que, avalant un tòpic, el més potent equip alemany el va contractar per la fredor numèrica del seu full de serveis i no pels seus principis futbolístics.
Fins i tot en cas d’una eliminació europea, qüestionar el seu palmarès seria absurd. Aquí no es parla de la seva dialèctica, de la claca i dels que s’esforcen a bastir un discurs determinat al voltant de la seva persona, de baralles de galls amb homes cridats a ser importants en els seus equips, de miccions perfumades o de poesia. Esmentem una dada d’Opta, que recorda que Guardiola ha arribat, com a mínim, als quarts de final de la Champions en les seves set campanyes com a entrenador. Que va aconseguir tres lligues en les seves primeres tres temporades al Barça (quatre en quatre, si hi sumem el títol de Tercera la 2007-08) i que té a l’abast repetir-ho a Munic. Que, amb vergonya o sense, ha dormit un parell de cops al costat de l’ orelluda, i potser també (faltaria una nova confessió de Carles Naval) ha fet tres sons acompanyat del trofeu del Mundial de Clubs. Però també cal destacar un element metodològic present en el seu viatge a Ítaca: l’evolució tàctica constant i la solució de problemes com a repte. Per posar remei a un gavadal de baixes en defensa, Pep ha insistit en el reciclatge de Kimmich com a central -vint anys i 1,76 d’alçada-, igual que, eventualment, ha augmentat la càrrega defensiva de Vidal, entre altres variacions. El Bayern és viu en tres competicions mentre altres han tirat la tovallola amb onzes de teòrics reserves. Això sí, té al davant un calendari potencial de seixanta partits. Potser no és casual que el PSG opositi, més que mai, al títol continental sent el líder europeu amb més jugadors per damunt dels nou-cents minuts de joc a la lliga. Però a Blanc, sent occità i havent estat un sol any al Barça, no li creixen haters que neguin evidències.
