EL GERMÀ PETIT
Misc 08/07/2013

Història d'una bogeria

i
Jordi Sunyer
3 min
Els X Games, que fa unes setmanes es van celebrar a Barcelona, són una de les iniciatives d'èxit d'ESPN.

"M'hi vaig enganxar perquè no em creia que es poguessin aixecar com si res després de les plantofades que es clavaven". La frase, caçada al vol, fa referència a les proves de big air dels X Games, els jocs d'esports d'acció que tornaran a la seu original de Los Angeles a principis d'agost després de passar per Barcelona i Munic. Més enllà de l'espectacle, però, el disseny arriscat, els trucs inversemblants de bikers i skaters i les trompades a la megaramp són una metàfora precisa de la història de la cadena de televisió que va crear aquest esdeveniment i que es defineix com la líder mundial dels esports televisats: ESPN, sigla d'Entertaintment and Sports Programming Network.

A principis del 1978, Bill Rasmussen passava dies complicats. Després de quinze anys com a periodista esportiu, estava a l'atur des del moment que els New England Whalers, la franquícia d'hoquei gel on era el cap de comunicació, van prescindir dels seus serveis. Amb molt temps per pensar i un desig fervent de continuar vivint del que més l'omplia, l'esport i el periodisme, Rasmussen va telefonar a Ed Eagan, un corredor d'assegurances a qui havia conegut mentre treballava per als Whalers i amb un interès amateur pel món de la televisió. Amb una experiència nul·la en la gestió d'una empresa informativa, van començar a esbossar el seu anhel inicial: un servei de televisió per cable que oferís en directe retransmissions i programes sobre tots els esports amb equips professionals o universitaris de l'estat de Connecticut.

La primera bufa, però, va ser immediata: la gran majoria d'operadors de cable, empresaris i periodistes a qui es va exposar la idea van qualificar-la, com a mínim, d'utòpica. Però, com l' skater que s'aixeca dos segons després de caure, un dels operadors contactats els va ajudar a alçar els fonaments de l'actual imperi. Quan Rasmussen va saber, a través de la Radio Corporation of America, que, preu per preu, era més rendible distribuir un senyal a tot el país via satèl·lit i les vint-i-quatre hores del dia que per cable i localment, ESPN va començar a ser una realitat.

El primer finançament de l'aventura, que suposava adquirir la via de satèl·lit i el terreny on ubicar els estudis, va comprometre amics i família. Però Bill Rasmussen va tornar a tocar la tecla adequada quan va aconseguir el suport d'un inversor, J.B. Doherty, que tenia relació amb Stuart Evey, alt executiu de la potent companyia petrolera Getty Oil. En un remarcable exercici de convicció sobre les possibilitats d'un projecte esbojarrat, Rasmussen i Doherty van aconseguir que Getty es convertís en el principal inversor de la cadena, amb una injecció inicial de quinze milions de dòlars; això sí, amb un peatge: Evey, a poc a poc, va anar assumint la gestió del projecte i va anar desplaçant silenciosament els seus inexperts fundadors. ESPN, encara com a incògnita, va tancar el seu primer gran contracte amb la NCAA, l'organització que regula l'esport universitari als Estats Units. El primer va portar al segon: immediatament després que ESPN anunciés que des del setembre del 1979, data d'arrencada, retransmetria els tornejos universitaris, Anheuser Busch va firmar un acord publicitari d'un milió i mig de dòlars amb la nova cadena, de la qual seria el principal patrocinador durant dècades, rescatant-la en moments grisos amb una equació simple: "A qui mira esport li agrada la cervesa. Això ha de funcionar".

El satèl·lit només va rebre senyal d'ESPN, des d'uns estudis encara en obres, uns cinc minuts abans de la primera emissió. L'oferta esportiva incloïa softbol o futbol australià, però també enormes duels de bàsquet universitari presentats com si fossin l'últim matx de la història de la humanitat. Creure en els productes de què tenien els drets i seguir dogmàticament el lema del seu informatiu estrella, SportsCenter ("Bones històries i ben presentades per parelles ben compenetrades"), va facilitar-los negociar amb les grans lligues professionals.

Presència internacional

La trajectòria d'ESPN no ha estat lliure de polèmiques, incloent-hi assetjament sexual entre treballadors, però ha avançat inexorablement cap a ser, avui, un gegant de la comunicació mundial propietat de la Walt Disney Company que arriba a cent milions de llars als Estats Units, amb presència en dos-cents països i emissions en setze idiomes, i capaç de bastir un esdeveniment com els X Games. Encara que en els primers, el 1995, els participants haguessin d'agafar la paella pel mànec perquè les regles que els imposaven eren una solemne bogeria.

stats