EL GERMÀ PETIT
Misc 12/01/2014

L'Ítaca de Miguel Álvarez

i
Jordi Sunyer
3 min

La imaginària barca està amarrada, ara, a Arroyomolinos, a la riba del Guadarrama, no gaire lluny de paisatges solcats en etapes recents. El terral sec la va ajudar per salpar, enmig dels camps d'oliveres de Guarromán, a la Sierra Morena de Jaén, el 22 de març del 1958. Cinc anys més tard, la humil embarcació era empesa cap a un port que, deien en aquell indret, era més pròsper, a la riba del Besòs. El folre va conservar intactes els colors que n'identificaven l'origen mentre s'habituava a una llum diferent, s'impregnava de noves olors i li arribava el ressò de noves parles. La barca és la de Miguel Álvarez.

L'actual tècnic de l'Alcorcón es presenta sempre com a entrenador català. Es va criar a Santa Coloma de Gramenet i, al camp del Fondo, aquell marcador amic de la pilota va trobar la brúixola que el guiaria en el mar del futbol. La hi va regalar Juan Ortiz. "Era un tècnic avançat al seu temps -explica Álvarez per a l'ARA-. Era un apassionat del futbol que apostava pel futbol associatiu, un gran pedagog, que va tenir un paper semblant al de Laureano Ruiz a petita escala. Va deixar el futbol perquè tenia una empresa familiar i deia que aquest esport era molt injust. Tot i que jo no havia pensat mai a entrenar, per a mi va ser un punt de suport molt important perquè m'agradés i em sentís realitzat portant un equip". Dels ensenyaments d'Ortiz provenen, així, els traços dels fulls de ruta que ha seguit Álvarez des dels seus inicis com a entrenador al futbol base del Premià i de la Grama: aposta pel futbol associatiu però que malda perquè una prestació sòlida en defensa derivi en un equip equilibrat. "Últimament es posa molt l'exemple del Rayo, que és un dels equips amb més possessió de pilota, però al mateix temps un dels més golejats. Cal tenir una possessió ben entesa, dinàmica, vertical, però no s'ha de perdre l'estructura en defensa". Un elogi públic d'Unai Emery ("No hi he tingut mai relació però sé que tenia amistat amb el director esportiu del Llorca, i ens va venir a veure entrenar quan jo era allà") va revelar que Álvarez és, també, un investigador de l'estratègia.

Álvarez és tan exigent com humil i franc. El seu bot és modest, els ports on ha amarrat són similars en la senzillesa. "Els entrenadors som el que tenim -assegura-. Vam viure un estiu caòtic, sense saber si competiríem a Segona o no, però necessitem un nou per als partits a casa, en què som els menys golejats, però fallem davant. A fora, disposar d'un perfil de jugadors ràpids ens convé, però no tant per les característiques dels partits al nostre estadi".

A l'Alcorcón, almenys fins a l'aterratge llampec del nou propietari belga, Roland Duchâtelet, les vies d'aigua es tapen amb més esforç que recursos. "Quan vaig fer pujar el Terrassa, al club hi havia quatre o cinc persones que ho feien tot, però després el club va anar creixent. Aquí continua havent-hi una estructura molt senzilla però molt dinàmica: hi ha poca gent en totes les àrees però tothom passa moltes hores al club", va dir.

Quan és damunt la barca, Álvarez està sempre concentrat en la seva guia. Però sempre es dóna un instant per albirar l'horitzó. "Hi ha hagut temporades en què crec que he fet coses interessants, alguns futbolistes de l'Hospi de l'any passat ara juguen a Segona o a l'estranger... els entrenadors som víctimes dels resultats, i molta gent no entén bé les situacions que vivim. Penso que vaig caure injustament de Segona, i per això quan em van trucar d'Alcorcón vaig acceptar de seguida. Amb el Sabadell o el Girona no hi vaig parlar, i esclar que m'agradaria entrenar a Segona a Catalunya per ser a prop dels meus, però he d'estar obert a tot". Miguel Álvarez ha conduït el bot fins al Guadarrama tot sol, i ha deixat en un altre port una família "molt unida", però, en moments d'enyorança, l'amor pel futbol i la constància esdevenen els bons companys d'un viatge que ha de ser llarg.

stats