Lucho i els caps intermedis
Si Luis Enrique tingués al Barça les atribucions decisòries que tenen els mànagers britànics, Manuel Agudo Durán, Nolito, ja seria, segurament i de nou, jugador blaugrana. Seria injust reduir l’aportació de l’extrem gadità al filial dirigit per Lucho a aquella simulació en un play-off d’ascens a Segona A, a l’àrea del gol sud del Miniestadi, que encara sulfura els seguidors del Sant Andreu. Nolito va guanyar-se el debut al primer equip mercès als vint-i-cinc gols anotats en les campanyes correlatives de l’ascens del llavors Barça Atlètic i la seva millor classificació històrica. Retrobat amb Luis Enrique a Vigo amb la samarreta del Celta, l’exjugador del Benfica va millorar en un gol la plusmarca establerta al Miniestadi.
Arguments senzills per entendre que la prestació que va avalar la internacionalitat de l’andalús sigui la mateixa que empeny el tècnic asturià a voler-lo recuperar. L’agost passat, però, com ja s’ha escrit en altres pàgines, Lucho va topar amb la reticència del llavors director esportiu, Andoni Zubizarreta: un cop facturat Gerard Deulofeu al Sevilla, no es va creure aconsellable abonar deu milions d’euros per rescatar un jugador que havia marxat gratis del club. És una situació coetània a la que va provocar que Marc-André ter Stegen dugués lligada l’etiqueta de porter de Zubi, i Claudio Bravo la de porter d’Unzué. Almenys, invertint la mateixa quantitat en tots dos, es va eliminar un escenari incòmode: que el meta de millor rendiment fos el menys car.
La setmana passada, però, la manca de coincidència entre alguns projectes de Luis Enrique i els plans dels seus superiors va fer-se més diàfana. El tècnic asturià va admetre davant la premsa que s’estava treballant per mirar de reforçar una plantilla ja privada de Pedro; al cap de quaranta-vuit hores, el president Bartomeu anunciava a Catalunya Ràdio que l’aixeta del mercat s’havia tancat sempre que cap jugador no es lesionés de gravetat. Entre la pressió del cos tècnic i la inconcreció o la migradesa dels gestos de la directiva, Nolito ha escollit la renovació pel Celta, club que només hauria abandonat per anar al Barça o a un altre conjunt punter de la lliga espanyola, mai a l’estranger: el gadità tem més els peatges d’aclimatar-se a entorns desconeguts que alguns dels equips que han preguntat per ell, com l’Everton. És coherent, per exemple, que Robert Martínez respongui de les operacions de mercat dels toffees, o que els analistes anglesos fustiguin Van Gaal per atribuir a una mala interpretació de la premsa un interès per Pedro que ell mateix havia admès en públic. Però si Luis Enrique carrega amb tota la responsabilitat de la definició de la plantilla no pot ser més que per sentit de club, vistos els gripaus que li serveixen acadèmics caps intermedis de business school.
