Just quan feia un any del gol cinematogràfic de Sergio Agüero, i ja amb Ferran Soriano al capdamunt de l’organigrama de gestió del Manchester City, el club va entendre que, en un nou graó de la seva expansió global, calia reformular els continguts audiovisuals que els citizens ja produïen per als seus aficionats. L’objectiu era millorar la qualitat de la producció i aconseguir una millor explotació i distribució de les imatges de què podia disposar el servei televisiu del Manchester City. I, igual com va succeir en el conjunt de l’estructura, el professional amb el perfil adient per materialitzar aquesta idea era a Catalunya. Des del juny de l’any passat, el periodista mataroní Roger Brosel, a punt de bufar trenta-sis espelmes, dirigeix City TV des d’un modest edifici d’oficines contigu a l’Etihad Stadium. Brosel va acumular experiència en la gestió i edició de continguts futbolístics a TV3 i a Gol Televisión, però també va participar en els operatius del Mundial de Sud-àfrica i de la Copa d’Àsia. I, com que és de fàcil deducció, maneja amb solvència la llengua dels New Order, havent servit a la divisió europea del canal d’informació econòmica Bloomberg.
Brosel planifica l’ús dels recursos humans i tècnics de què disposa la televisió del City i ho combina amb la tasca de tria i supervisió dels continguts, tot i que sovint es torna a enfundar l’elàstica de periodista, micro a la mà, quan els citizens espanyols esdevenen protagonistes. Aquest accés als jugadors, pràcticament vetat als mitjans convencionals a Anglaterra, és l’element diferencial que proposa City TV, de franc, a qui visita la web del club o el canal citizen a YouTube. “La principal virtut d’un canal de club seria poder transmetre partits en directe”, comenta Roger Brosel per a l’ARA. “Com que això, en el nostre cas, no és possible, la nostra aposta ferma és el vídeo on demand, perquè el nostre seguidor pugui veure quan vulgui, sense estar condicionat per la graella, com en un canal convencional, contingut en formats molt diversos. Produïm des de clips de vint segons amb curiositats dels entrenaments fins al Tunnel Cam, un espai d’un quart d’hora en què condensem tot el que ocorre en el túnel de vestidors de l’Etihad Stadium en un dia de partit. Tot és exclusiu, però gratuït, perquè prioritzem l’expansió global del club a generar ingressos directes: el Tunnel Cam del partit de Lliga contra el Chelsea ja ha tingut 485.000 visites”.
Can City
City TV també posa a disposició dels internautes els resums dels partits, respectant els embargaments marcats pels posseïdors dels drets (el vídeo del duel contra el Barça no es penjarà fins dijous), i aporta una porció significativa dels continguts de Can City, una aplicació per a mòbil ja disponible, dissenyada a posta per a la visita blaugrana, amb informació pràctica i vídeos sobre l’equip i la seva ciutat.
El rei i les engrunes
El modus operandi de la televisió del City i el pes de l’exclusivitat en la seva oferta són traços que esbossen una forma genuïna de processar la informació futbolística. Brosel admet el matís de coordinar un canal de club, pensat per a supporters que no busquen controvèrsia sinó viure, de més a prop, el dia a dia de l’equip. Però adverteix: “Aquí, qui té drets és el rei. Qui no, només té engrunes. No com a Espanya, on totes les cadenes acaben tenint els resums dels partits. Disposar de drets, a Anglaterra, permet elaborar programes més analítics, amb una interpretació més profunda del que ocorre al camp. Sempre he pensat que el periodisme esportiu ha de parlar només d’esport, i aquí això és més habitual perquè, a part del futbol, també es fa un seguiment exhaustiu del rugbi o el criquet. A Espanya tot es focalitza en el futbol, Barça i Madrid; aquí no hi ha tanta premsa de samarreta i la cobertura és més equilibrada”.
Justament l’equilibri aconsella que Brosel refusi tota petició de pronòstic. Però avisa: viatgeu abrigats. A Manchester s’hi pot viure una experiència laboral enriquidora, però el fred i el vent són implacables.
