Declan Hill és un periodista canadenc, especialista en l'estudi del crim organitzat arreu del planeta, que es va doctorar a Oxford presentant una tesi sobre la compra de partits en el món del futbol. Després de més d'una dècada d'investigacions, Hill s'ha convertit en una autoritat mundial en aquest afer. Ha pronunciat conferències des de Toronto fins a Canberra passant per Aarhus, ha donat fe dels seus descobriments davant del Comitè Olímpic Internacional (COI), manté un blog en què cada setmana presenta nova informació sobre la matèria i té al mercat dos volums en què dissecciona la relació entre el futbol i el crim organitzat: el més recent i analític, The Insider's Guide to Match-Fixing in Football i el més novel·lesc The Fix , traduït a l'espanyol per Alba Editorial el 2010 com a Juego sucio . Hill lamenta, en el seu espai a la xarxa, que els seus treballs no s'hagin publicat al Regne Unit. "La majoria de la indústria mediàtica britànica -escriu- es nega a examinar l'última forma de corrupció en el futbol. He ofert incomptables entrevistes a periodistes anglesos que, simplement, no es volen creure que els seus jugadors arreglen partits".
Actualment, es pot apostar perquè desenes de circumstàncies lligades a un partit de futbol siguin intrínseques al joc o no. S'han plantejat, com a supòsits per jugar-s'hi diners, un altre gol amb la mà de Thierry Henry en un partit de la selecció francesa, una expulsió de Rooney per etzibar una puntada a un rival, la irrupció d'un streaker al terreny de joc o si l'última jugada d'un partit serà un córner, una falta... o un gol. Però també s'aposta per elements més senzills, com quin conjunt o quin jugador marcarà el primer gol, quin futbolista veurà la primera targeta o quantes cartolines traurà de la butxaca el col·legiat de torn. En tot cas, siguin supòsits rocambolescos o simples, si són dels que ocorren sobre la gespa, només els poden fer possibles dos actors: els futbolistes i l'àrbitre.
A Juego sucio , Declan Hill es refereix a diverses formes de corrupció en el futbol. Parla de Bernard Tapie, d' atractives senyoretes , de rellotges preciosos i d'abrics de visó com els que López Nieto va rebutjar a Kíev. Però també, i sobretot, rescata casos de partits presumptament manipulats d'èpoques ben diverses, de la Itàlia del Totonero al Mundial d'Alemanya del 2006, i dissecciona el modus operandi de les xarxes d'apostes il·legals que actuen principalment al Sud-est Asiàtic, però també als campionats europeus. Hill relata, per exemple, com l'àrbitre berlinès Robert Hoyzer va caure en la teranyina dels germans croats Ante i Milan Sapina, que apostaven quantitats imponents en duels que dirigia Hoyzer, després de freqüentar el cafè que regentaven a la Kurfürstendamm i de "sentir-s'hi ben tractat". Però l'investigador també explica que intents més barroers per subornar jugadors de tornejos menors, com el turc, acabaven amb la llebre aixecada i venjances violentes per uns obscurs objectius no assolits. No hi ha cap competició que quedi lliure de la sospita, però Hill destil·la elements en comú: partits o lligues de poca transcendència disputats per futbolistes pagats modestament, que creuen que a través d'una aposta poden ingressar una quantitat econòmica inabastable, a curt termini, amb la simple pràctica de l'esport. A partir d'unes dues-centes entrevistes, Declan Hill arriba a establir una taxonomia d'actuacions sospitoses segons les posicions dels jugadors.
Del treball de Hill se'n treu una conclusió diàfana. En moments decisius, en els duels en què hi ha títols o eliminatòries en joc, s'entén que un club reaccioni de seguida si plana una mínima sospita sobre l'obtenció d'una recompensa comuna. En molts altres episodis de la temporada, però, i com Hill exposa, no és el club qui pot obtenir un benefici ràpid. I, en aquests casos, els comunicats exculpatoris esdevenen tan buits com perversos.
