13/09/2015

Tancar i tancar-se

2 min

PeriodistaEn un gest recurrent a la Pell de Brau (la transposició barroera de models estrangers aplicats sense tenir en consideració els condicionants infrastructurals i socials de cada país), la LFP ha manifestat, gairebé dogmàticament, la voluntat d’aproximar-se al model de gestió de la Premier. Però per equiparar-se amb l’homòloga anglesa, la LFP hauria d’actuar unitàriament, i els seus integrants haurien d’assumir que el bé comú de l’organització esdevé un benefici individual per a cadascú, un únic vagó compartimentat però modern i potent en lloc de vint de tronats.

De la mateixa manera, la rèplica del model televisiu britànic que ha bastit la Lliga mostra un bon nombre d’inexactituds, entre altres motius perquè els respectius escenaris audiovisuals són ben diferents. Quan ITV va pispar a la BBC els drets per emetre en exclusiva els resums de la Premier League, va voler anorrear els hàbits que havien convertit Match of the day en una institució nacional. En un país on el primer partit de lliga en obert no es va televisar fins al 1983 i en què Sky va tancar la nova Premier League des de la seva fundació el 1992, els telespectadors sabien que, després del partit in situ, el debat amb els amics al pub i el sopar en família, es podien connectar a BBC One a dos quarts d’onze tocats per seguir generosos resums de la jornada, amanits amb la sornegueria de Gary Lineker i l’anàlisi tècnica d’antics futbolistes professionals. ITV va col·locar el seu espai de highlights a les set de la tarda i, en la primera edició, va mostrar només 28 minuts de futbol: a la segona havia perdut vuit-cents mil televidents. La BBC va acabar recuperant els drets pel com, i no pel què.

L’obligació legal de retransmetre, cada setmana, un partit de Primera en obert revela l’hàbit del nostre racó de món, amb l’afegit que, segons xifres publicades per la LFP en temporades anteriors, per cada espectador que seguia, per exemple, l’Sporting de Gijón via plataformes de pagament, disset seguien el Madrid. En aquest context, mitjançant una oferta econòmica de rendiment immediat per a molts equips, la Segona, la categoria dels patrocinadors locals, alguns d’institucionals, dels mitjans regionals, de les ciutats petites i mitjanes, ha renunciat a l’exposició en obert: ni tan sols s’ha ofert, com es dóna a Anglaterra, un espai de highlights. Fa dues temporades 62 milions d’espectadors van seguir-ne els partits per televisió, la gran majoria en obert, i la passada 3,9 milions d’aficionats van visitar-ne els estadis, com mai en la història del torneig. Si es mantindran aquestes xifres amb el nou decorat, i per tant, si els clubs s’han equivocat acceptant-lo encara és, tot i alguns primers indicadors, una incògnita.

stats