Si hi ha un moment propici per a l'exportació de talent és l'actual, encara que resultats recents facin pensar en un escac. Anglaterra, ferida en l'orgull d'un inventor que ara és secundari en l'escena internacional, importa futbolistes ben formats en el passing game , competitius des de categories inferiors (al Regne Unit no hi ha lligues mínimament competitives fins als 16 anys) i, per ara, amb resultats potents. Els nostres marxen a una lliga no bicèfala, ben pagada i en el dia que toca, en què un ritme de joc sense descans contagia una graderia habitualment plena, i en què anar de Craven Cottage a l'Emirates suposa passejar per l'evolució del futbol. I per als nouvinguts: les ciutats han canviat, i Robert Martínez en pot donar fe, però Stoke-on-Trent no és Londres, ni tan sols, potser, Manchester.
