Títols i/o diners i/o projecte
Deu dies enrere, al Daily Telegraph, Jonathan Liew va publicar un precís article en què descrivia la “madridificació” del Barça. Liew sostenia que el club blaugrana havia relegat el model de producció de talent local que l’havia convertit en referent al món per transformar l’entitat en una multinacional de l’espectacle i l’entreteniment. En aquest entorn, l’estadi esdevé parc temàtic i els seguidors són clients de tot el món de qui s’espera que consumeixin productes vinculats amb la marca, sigui quin sigui l’esdevenir esportiu de l’equip. No és un paradigma nou: és el del Madrid de Florentino (d’aquí el neologisme que empra Liew) i el del Manchester United. Amb tot, cal introduir un matís. El 2016, segons l’informe anual de la consultora Deloitte, el club d’Old Trafford va ingressar més diners que cap altre: 689 milions d’euros, sense haver guanyat ni la lliga ni la Champions en les últimes tres temporades. En canvi, el Barça i el Madrid, que van facturar setanta milions menys que el United, s’han repartit les tres últimes orelludes, i els culers han aixecat tres de les últimes quatre lligues.
Així, encara són majoria els casos en què l’èxit econòmic i de marca es vincula al resultat esportiu, i no pas amb poca intensitat. En el futbol com en la vida, els pobres s’han empobrit i els rics no tan sols tenen més sinó que són més voraços. Traduït sobre la gespa, no aixecar un títol és un fracàs, i el mitjà o el llarg termini són quimeres. Els entrenadors que defensen la transmissió pacient d’una idea per guiar l’equip a una excel·lència sostinguda veuen especialment amenaçada la seva feina. Pep Guardiola, en una de les seves últimes rodes de premsa a Munic, va admetre: “Els títols, per a mi, només són estadístiques. Però si se’m jutja per si he aconseguit la Champions amb el Bayern, aleshores he fracassat”. A Manchester, deu punts per sota del líder de la Premier, amb l’accés a la pròxima Champions en risc i dies abans que el Mònaco l’apartés de la present, el català va reiterar el discurs. “Sé tot el que tinc sobre les espatlles i ho he de saber gestionar. Serem jutjats pels títols que guanyem. Si no tenim trofeus, no serà una bona temporada i no duraré gaire temps aquí”. Poc abans de l’arribada de Guardiola, el president del City es va manifestar “decebut” per l’últim any de Pellegrini, amb una Copa de la Lliga, una semifinal de Champions i un quart lloc a la Premier.
El de Santpedor té una missió molt més complexa que dirigir el primer equip citizen. Qui el coneix i treballa amb ell se sorprèn cada cop que se’ls atribueix interès per un migcampista (“El que ens cal són defenses i davanters”) i sosté que, de portes endins, “tot va bé”. Crítiques de l’entorn a part, el que pesarà, i molt més enllà de Manchester, serà com responen els rectors del City.
