Esperant el derbi de l'amistat

BarcelonaQuan, el 1963, es va gestar la Bundesliga, una de les línies vermelles descrites pels directius de la federació de la llavors RFA va ser la inscripció obligatòria d'un club del Berlín oest. Així, mentre els criteris d'admissió esportius i econòmics eliminaven de la lliga inaugural equips com el Bayern o el Leverkusen, només tres entitats berlineses van intentar l'entrada al torneig. L'últim campió ciutadà havia estat l'Hertha i els blanc-i-blaus van ser els elegits, però el Berlín occidental del 1963, amb el mur acabat d'alçar, no era un destí encoratjador per a un jugador. Quan es va publicar que l'Hertha havia ofert pagaments llavors il·legals per atraure noves incorporacions, la federació el va expulsar de la competició.

A l'est, mentrestant, l'equip de referència era el Vorwärts (Endavant), vinculat al Volksarmee i a qui el règim socialista havia arrencat de Frankfurt de l'Oder, la ciutat fronterera amb Polònia on s'havia fundat. El club amb més història, antic campió alemany i fortament arrelat entre els treballadors del barri d'Oberschöneweide, vivia anys foscos. Diversos dels seus membres havien saltat a l'oest just abans de construir-se el mur, i en ser una entitat purament civil, no tutelada per cap òrgan estatal, va passar per diversos canvis de nom i per temporades esportivament irrellevants. No seria fins el 1966, en adoptar el nom de 1. FC Union i rebre el patrocini de la federació de sindicats de la RDA, quan recuperaria certa estabilitat i quan els seus seguidors podrien tornar a entonar l'Eisern Union (Ferro Union). Als inicis del club, els jugadors anaven blaus, com un obrer de la metal·lúrgia.

Mig segle després, Hertha i Union estan en disposició de coincidir, per primer cop, a la Bundesliga: l'Union, sota la direcció de l'extècnic del Schalke Jens Keller, és segon a la segona divisió. Així, es traslladaria al camp una fraternitat que dura des dels anys de la divisió de la ciutat. Que la base de seguidors de l'Union fos radicalment popular no volia dir que els seus aficionats s'adherissin sense fisures als postulats del partit únic. A l'estadi An der Alten Försterei (literalment, “a la vella casa del guardià del bosc”, on el club encara té les oficines), la gent d'Oberschöneweide podia airejar entre línies el seu desencant per les disfuncions del règim o executar càndids actes de dissidència, com cridar “s'ha de tombar el mur” cada cop que la barrera rival es preparava per una falta perillosa. Se sap que, a finals dels setanta, els jugadors juvenils del club eren força proclius al consum d'alcohol a deshores, fet que pervertia l'ideal de la joventut comunista. En la mateixa dècada, l'extensió dels comportaments violents entre grups de seguidors rivals va manifestar-se, també, entre els fans de l'Union, que fins i tot reptaven la Volkspolizei en actes no esportius. Els directius feien esforços per corregir aquestes actituds però la Stasi monitoritzava l'entitat i els lligams que els aficionats teixien amb els de l'Hertha: lluir emblemes del gran club de l'oest berlinès o anar-lo a animar a cada visita a un camp de la RDA eren proves de Republikflucht, d'oposició al règim, a través del futbol.

Amb un caràcter tan sòlid, la reunificació no va variar els trets de l'Union: com a molt, els aficionats més joves ignoren el paper de l'entitat sota el comunisme. Quan va caldre remodelar el seu estadi, vista la manca de recursos econòmics d'un club ja prèviament rescatat per donacions populars, es van organitzar brigades de socis que van aportar cent quaranta mil hores de treball per executar la reforma, acabada l'estiu del 2013 i festejada amb un partit contra el Celtic. Als seguidors de l'Union els agrada presumir no només de ser copropietaris de l'estadi o d'organitzar-hi visionats col·lectius de grans partits i cantades multitudinàries de nadales, sinó de tenir el millor camp de Berlín, ja que l'Hertha juga a l'Olímpic, un recinte multiusos. Theo Körner, històric representant dels seguidors de l'Union, ho resumia així: “mantenim la nostra pròpia tradició socialista, la d'honorar els triomfs i les derrotes de l'home comú”. Per aquest camí són a punt de dur el derbi de l'amistat a la Bundesliga.