Vostè pregunta
En l’última edició de la seva autobiografia, Alex Ferguson revela les inquietuds que li suposa enfrontar-se a una roda de premsa. Ferguson admet la seva satisfacció quan l’informador li deixa anar una pregunta quilomètrica, gairebé un bitllet d’opinió, que permet al manager elaborar la resposta i desarmar el periodista. Per contra, reconeix que se sent despullat quan algú li planteja, simplement, per què el seu equip ha jugat tan malament un partit concret. El tècnic de Glasgow, en tot cas, descobreix que el seu objectiu en comparèixer davant els micròfons i les càmeres és no declarar res que pugui condicionar els seus jugadors de cara a l’objectiu d’aconseguir la victòria en el següent partit. El gir de guió es produeix quan Ferguson afirma que, a l’hora d’afrontar el press pack, sovint segueix els consells d’un periodista local, molt amic de Sir Alex des dels temps en què, segons l’home que dóna nom a una de les graderies d’Old Trafford, “el periodisme no tenia la intensitat i la volatilitat que té actualment”.
Un té la sensació que part del periodisme esportiu accepta difondre un discurs afí o pròxim a l’oficial, el de més interès per al club la informació sobre el qual contribueix a vendre diaris i a atreure l’audiència audiovisual. Podria ser, plantejat com a hipòtesi i no com a insinuació, que algun integrant del vestidor del Barcelona opinés que Leo Messi no és el millor futbolista del món. Però seria una afirmació que, d’acord amb els judicis emesos per membres del col·lectiu d’informadors, es veuria com a nefasta per a la cohesió del grup. S’assumeix que, llevat d’un estirabot probablement interessat, cap jugador dubtarà públicament del lideratge de Messi, però ¿el periodista ha de tolerar que això sigui així?
Si més no, prenem només un exemple de la reacció causada pel fet que Rafael Benítez no respongués, afirmativament i contundentment, a la pregunta sobre si Cristiano Ronaldo és el millor jugador que ha entrenat, ell que ha dirigit Gerrard i Hazard, elegit millor futbolista de la millor lliga del món per companys i periodistes. Un articulista en un rotatiu madrileny, no esmentat perquè aquest text no és una crítica personal: “És poc intel·ligent no reforçar la jerarquia de Cristiano com fan al Barça amb Messi”. És a dir, un informador defensa modelar la resposta d’un entrenador en funció d’un discurs suposadament beneficiós per al club, al marge de la seva opinió real. Alex Ferguson tenia afecte al prestigiós John Motson, però el va renyar en directe en un postpartit per una pregunta que va considerar poc apropiada. Motson, parlant-ne privadament i amb franquesa amb Sir Alex, va defensar la seva posició: l’amistat i els off the record poden ser recíprocs, però per sobre hi ha la consideració a qui ens devem.
