EL GERMÀ PETIT

Quan el cicle es fa camí

El 3 de juny del 2006, a l'estadi de Chapín, seu d'alegries alienes fins que va viure el cant del cigne de l'ascens propi, el Club Gimnàstic de Tarragona possibilitava la triple presència catalana a Primera Divisió per últim cop fins als nostres dies. Sota un sol de canícula, els seguidors granes repetien com un salm "Illa, illa, illa, Pinilla maravilla ". A la gespa es mesclaven la suor i les llàgrimes d'un grup de jugadors incorporats, en molts casos, d'equips de la mateixa categoria o de Segona B: Llera de l'Alacant, Irurzun de l'Sporting, Jaio del Racing de Ferrol o Rubén Pérez del Badajoz. Una part important de la plantilla, però, amb els Buades, Codina, David García, Pinilla o Bolo, es mantenia de la campanya anterior, igual que el tècnic Luis Ángel César. A la novena jornada, aquell Nàstic perdia per 1 a 0 a Elx i tocava fons: dissetè, amb només tres partits guanyats. A la vint-i-tresena, un cop de cap de l'efímer però recordat Ekpoki, al Molinón, va donar un triomf que va permetre als granes dormir una nit en el tercer lloc. Els seguidors, a casa, fotografiaven la classificació del teletext, i ignoraven que no hi havia marxa enrere.

El Girona va iniciar la cinquena temporada consecutiva a Segona havent reduït el seu pressupost a la meitat, amb una plantilla en què es repetien noms claus de l'apressada cursa cap a la permanència de l'any anterior, com Jose, David Garcia, Jandro, Benja i Acuña. Jugadors com Chus Herrero i Toni Moral venien de baixar amb el Cartagena, i Eloi Amagat, gironí, havia destacat amb el Llagostera. A la vuitena jornada els homes de Rubi, que ja era a l' staff tècnic l'any anterior, ocupaven zona de play-off , però treien un amarg empat contra deu a Osca havent fallat un penal. La resta ja és sabuda.

Del somni a la realitat

"El paral·lelisme és ben clar", conclou Antoni Pinilla, el capità del Nàstic de l'ascens, en plantejar-se-li les analogies entre les dues trajectòries. "Tots dos veníem de molts anys sense estar al futbol professional. Tots dos vam passar un període de consolidació, tot i que el nostre va ser més curt. I tots dos vam trobar-nos amb una temporada en què, sense tenir un pressupost ni una plantilla per marcar diferències, l'estabilitat al club i la bona tasca dels tècnics van venir acompanyades per unes circumstàncies favorables a la gespa. Tot ens sortia molt bé".

Pinilla recorda a la perfecció, també, el procés que va seguir el vestidor fins a assumir la possibilitat d'un ascens. "Fins ben avançada la lliga no t'ho planteges, perquè no és l'objectiu. Nosaltres pensàvem en la permanència i a consolidar l'equip, i crec que el Girona igual. Quan et comencen a sortir les coses, tens moments en què et passa pel cap l'ascens però encara no et convences que ho faràs, perquè ets conscient de les teves condicions i de la igualtat de la Lliga. En arribar a la jornada 30 o 35, però, quan veus que continues estant a dalt, el jugador s'ho comença a creure i el públic també. Llavors saps que la fita ja no és fer una bona temporada".

I, en aquest escenari, l'efervescència empeny l'equip. "Si l'equip no paeix aquest canvi d'objectiu -continua Pini-, el seu rendiment pot davallar". "Però quan veus la il·lusió que hi ha al voltant de l'equip, el camp s'omple, la gent empeny, et sents part d'un moment únic... això és un plus. El Nàstic feia 56 anys que no ascendia a Primera, el Girona no hi ha estat mai. I, si l'ascens s'acaba produint, per al jugador fins i tot és més atractiu continuar a l'equip, amb la inèrcia d'aquesta il·lusió, que no pas començar una nova etapa".

De fet, si els gironins acaben visitant aquesta temporada la plaça del Vi, Pinilla aposta per mantenir el bloc, amb el reforç de futbolistes amb experiència a Primera, tot i advertir que el salt de qualitat és sever i que les diferències entre plantilles es traslladen al camp de forma més diàfana. I opina sobre futur perquè està convençut que el Girona pujarà. "A l'estiu, ningú t'hauria negat que aquesta era una plantilla pensada per a la permanència. Però sovint un grup que sembla millor baixa. Les circumstàncies s'ajunten, i remuntar contra l'Alcorcón va convèncer els jugadors que aquesta temporada és la seva. Cada any hi ha deu equips que esperen que els vingui tot de cara. Aquest li ha tocat al Girona".