13/06/2016

La comèdia del mercat

2 min

És preocupant per a molts dels practicants de l’ofici i no agrada -o almenys així ho exclamen a les xarxes socials- a un nombre important de lectors, oients o espectadors. Però el periodisme esportiu ha transcendit el tòpic paper de notari de l’actualitat per esdevenir un actor més en el xou del futbol. Pot ser aquell secundari que acaba sent decisiu per al desenllaç, però hi ha hagut també rols protagonistes per a portades i línies editorials que han enllustrat o assotat jugadors, entrenadors i presidents.

La finestra estival de mercat és un període especialment sensible. Els diaris de juny encara no s’han aprimat, les graelles de ràdios i teles encara són les hivernals, però la competició de clubs ja s’ha acabat. Així, és més probable creure o fer veure que una gola és més profunda del que realment és i fer notícia del que són, no poques vegades, filtracions interessades. Els agents són sovint l’ase dels cops: se’ls qualifica de dinamitadors dels amors a uns colors, d’instigadors de la inflació en el mercat i de doctors en la utilització dels mèdia. ¿Però són ells els únics culpables de les corrues centenàries de futuribles que s’elaboren com a divertiment estival?

Imaginem que un entrenador demana un reforç, un jugador a qui coneix bé perquè l’havia dirigit en dues etapes anteriors en dos equips diferents. Imaginem que el club se sent incòmode amb la petició perquè ni la direcció esportiva ni l’àrea econòmica, amb el seu argumentari respectiu, veu recomanable o viable l’operació, però al mateix temps no és convenient projectar a l’exterior la imatge d’un cop de porta als nassos del míster. Imaginem que algú canta eureka : es convoca una reunió entre les parts en què el club en teoria comprador ofereix una proposta volgudament baixa, una trobada filtrada als mitjans la conclusió de la qual és “Nosaltres volem però ells no”. Imaginem que l’estratagema es va repetint periòdicament, fins i tot quan el comprador acaba proposant una cessió en lloc d’un traspàs. Imaginem que, quan les opcions de completar el fitxatge són remotes, es publica que el club comprador té un acord econòmic amb el jugador, mentre el representant afirma que no li truquen des del gener. Imaginem que aquest club és el mateix que difon que repescarà un futbolista exercint una clàusula a tal efecte quan encara no té l’acord econòmic amb ell. Qui seria el malvat en aquesta pel·lícula? Cada espectador tindria una opinió, però possiblement tots remarcarien que la trama de la comèdia també passa per la premsa.

stats