11/05/2018

El dia més feliç de Pirozzi

2 min

BarcelonaEl futbol compta per desenes els ídols regionals, tant a la vora com a l’ombra del professionalisme, admirats per la seva trajectòria però també en tant que són un més de la comunitat, com un pagès o un manobre. A la Sabínia, regió històrica del centre d’Itàlia ara escampada entre el Laci, l’Úmbria i els Abruços, Sergio Pirozzi s’havia forjat una reputació notable com a capità del Rieti: amb el club de la capital sabina va ascendir a la Cinquena Divisió l’any 1989. Però Pirozzi va ser més apreciat com a entrenador de diversos conjunts de la zona. Va fer pujar el Rieti a la Quarta Divisió professional, va dirigir el juvenil de l’Ascoli i quan va tornar a l’equip del seu poble el va conduir al màxim nivell provincial. Però l’agost del 2016, essent tècnic del Trastevere romà, Pirozzi va haver de finalitzar, de sobte, la seva carrera a les banquetes. 235 convilatans seus havien mort arran d’un terratrèmol horrorós. Pirozzi era, també, l’alcalde d’Amatrice.

Els micros i les càmeres van cercar-lo amb insistència. En un indret amb una sismicitat prou alta, Pirozzi és conegut pel seu caràcter volcànic. Sempre ha fet bandera de ser de dretes, integrat a la nacionalista i conservadora Aliança Nacional, si bé a l’alcaldia d’Amatrice s’hi va presentar com a independent. Va fundar i liderar una associació de “municipis oblidats” per reclamar més i millors infraestructures als petits comuni italians, tot i que Amatrice és a la llista dels pobles més bonics del país: analogia fàcil amb la seva etapa de bon jugador, però allunyat dels focus més potents.

Després del sisme, el camp de futbol es va convertir en centre d’operacions dels equips mèdics i de rescat, a més de menjador d’urgència per als damnificats. L’entrenador-alcalde es va abocar, sense mitges tintes, a la causa de la reconstrucció. Preparava seleccions de famosos en partits benèfics mentre assenyalava qui creia que no ajudava prou i es va fotografiar amb Angela Merkel mentre atribuïa a atacs polítics les acusacions de fer els ulls grossos amb l’estat d’alguns immobles poc abans de la desgràcia. Divendres passat va presidir l’últim acte com a alcalde abans d’assumir el seu nou càrrec de diputat regional: la reinauguració de l’estadi d’Amatrice, amb una graderia humil però moderna i gespa sintètica d’última generació. Hi han contribuït institucions públiques i òrgans esportius, però també tres clubs: Milan, Torí i Atalanta. Els bergamascos van donar a la causa la recaptació d’un matx contra el Fiorentina, l’equip de l’antic premier Matteo Renzi, amb qui Pirozzi va litigar perquè les exèquies per les víctimes del terratrèmol se celebressin a Amatrice en lloc de Rieti. L’alcalde va ponderar el simbolisme del retorn del futbol a la vila. “Però no estarem del tot recuperats -va advertir- fins que no siguem nosaltres els que puguem ajudar algun altre poble en una situació similar”.

stats