Els diumenges de Terry
Cada diumenge al matí, els commons de tot Anglaterra s’omplen dels futbolistes aficionats que, a casa nostra, sadollen amb més o menys habilitat el seu vici per aquest joc en vespres intersetmanals i, sovint, sota cobert i en un terreny reduït. Tot i un clima menys benèvol, els parcs britànics són, des de fa més de cinquanta anys, l’escenari de les Sunday League, la imatge icònica de les quals són les fotografies aèries dels vuitanta-vuit rectangles encaixats, l’un al costat de l’altre, en les cent setze hectàrees dels Hackney Marshes, a l’est de Londres.
Els tornejos en qüestió són campionats sense ascensos ni descensos entre ells, sancionats per les federacions regionals i que conviuen amb la FA Cup dels equips dominicals. Que a aquest futbol radicalment amateur se l’anomeni popularment pub football revela el nivell i la composició d’una gran part dels conjunts que hi militen: colles de clients fidels, possiblement futbolistes dignes però poc i mal entrenats, i per als quals no és inusual arribar al partit evidenciant les conseqüències etíliques de les pintes engolides en sèrie la nit anterior. Però els diumenges també tasten el fang, els bassals i l’herba alta equips d’empresa, comunitats d’immigrants... i futurs jugadors de la Premier.
El considerat Sunday team més famós és el Senrab FC. El va formar el 1961 Jimmy Tindall, que treballaria més tard com a tècnic de categories inferiors al West Ham. Tindall va prendre el nom del carrer de l’est de Londres on se situava l’escola en què s’entrenaven i va establir, de bon principi, unes normes que sobrepassaven amb escreix l’estàndard del futbol dominical: el Senrab només admetia (i admet) jugadors joves que haguessin format part de seleccions locals o regionals, i els imposava un estricte codi de conducta. El diumenge no jugaven els millors, sinó els que s’ho havien guanyat en els entrenaments. En poden donar fe Bobby Zamora, Sol Campbell, Jermaine Defoe, Lee Bowyer o John Terry. El capità del Chelsea va jugar als camps de Wanstead Flats abans de passar al West Ham, una etapa per la qual ha mostrat una gratitud sincera. El 2011 Terry va efectuar una considerable donació amb què el Senrab va poder continuar traient nanos del carrer, una expressió nostrada però que és ben vàlida en algunes zones de l’East End. En els anys en què el Chelsea va començar a pescar talent al Senrab, era impredictible que en el Sunday football hi trobessin un capità amb dues dècades de trajectòria a Stamford Bridge, tant com que Terry, com va fer l’ex- hammer Kevin Nolan amb el Sunday team de la seva família a Liverpool, hi torni algun dia com a tècnic en un últim gest d’agraïment i amor al joc.
