Sense memòria a La Habana

En el període entre les dues grans guerres del segle XX, l’Arsenal, gràcies a Herbert Chapman, es va significar com a club avantguardista en qüestions tàctiques i estètiques: el dorsal a la samarreta és un invent dels gunners, que també van participar en els primers partits disputats amb una pilota blanca. L’Arsenal també figura, però, en els llibres d’història de la comunicació social britànica. Les primeres retransmissions futbolístiques tant de ràdio com de televisió van llançar-se a l’èter des de Highbury. No era per cap favoritisme: en el cas televisiu, el recinte de l’Arsenal era el més proper a Alexandra Palace, casa dels primers estudis de la BBC, a quatre estacions de metro de distància.

De la mateixa manera, fins al setembre passat, si algú volia de visitar l’estadi Santiago Bernabéu, podia allargar el passeig deu minuts per escapar-se fins al Paseo de la Habana 75, l’edifici seu dels primers estudis de Televisió Espanyola. Va estar televisivament operatiu fins al 1993, però el xalet s’havia inaugurat coincidint amb les primeres emissions regulars de TVE, el 1956, i amb l’inici d’un període triomfant per al Reial Madrid. Amb la mínima experiència d’una prova prèvia realitzada dos anys abans gràcies a una unitat mòbil britànica, que va retransmetre un Madrid-Racing, el bon moment esportiu blanc i la proximitat del coliseu que ja duia el nom del president madridista van afavorir que el futbol estigués molt present en les primeres programacions.

Segons testimonia l’historiador Joseba Bonaut, especialista en l’estudi dels mitjans audiovisuals, els primers partits es van oferir en diferit i en format cinematogràfic però utilitzant, de nou, una unitat mòbil importada de la Gran Bretanya i equipada amb tres càmeres. Curiosament, el primer duel retransmès en directe va ser un derbi des de l’antic Metropolitano, a cinc quilòmetres de Chamartín. Però quan va caldre promocionar l’arribada de la televisió a Barcelona, TVE no va dubtar a retransmetre el primer Reial Madrid-Barça des del Bernabéu, el 15 de febrer del 1959. La premsa barcelonina va quantificar en sis mil els receptors venuts a la capital catalana els tres dies anteriors al partit.

Avui, però, al Paseo de la Habana 75 només s’hi poden veure les conseqüències d’una demolició. Tot i haver-hi un projecte per convertir l’immoble en un museu de TVE, anàleg als existents en altres països, el ministeri d’Hisenda el va subhastar el 2015. El va adquirir per deu milions d’euros, quan el preu inicial era de sis, un constructor asturià que preveu aixecar-hi apartaments de luxe, de dos-cents metres quadrats, valorats en més d’un milió d’euros cadascun. I així, a uns metres d’un dels grans temples del futbol global, l’edifici des d’on se’n van difondre les primeres imatges al món ara és una desoladora pila de runa.

Etiquetes