OBSERVATORI

Límits en xarxes socials, també legals

Fotografies de menors, de desconeguts o comentaris de tot tipus s’han convertit en habituals de les xarxes socials, i la freqüència de sentències sobre vulneracions del dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge o acomiadaments fonamentats en Facebook augmenten.

Quins són els límits i els riscos legals en el nostre ús diari de les xarxes?

Poden existir conceptes confusos, però aplicant una mica de sentit comú arribarem a la conclusió que allò que no se’ns ocorreria fer enmig d’un carrer transitat no podem fer-ho a Facebook. Evident, no?
Agafaries un nin i el posaries en bolquers enmig d’una plaça, identificant-ne el nom o domicili perquè el veiés tothom i li fessin fotos?

Et posaries a cridar enmig d’una avinguda que el teu examic és un pederasta o un lladre?

Deixaries al teu fill repartir fullets amb la seva imatge en banyador dient on viu, el seu nom, el seu telèfon o quina ideologia té?

Doncs això és el que fem sovint.

A la nostra vida 2.0 tenim dos moments crítics respecte de riscos legals: primer quan ens registram com a usuaris i acceptam polítiques de privacitat, el segon quan fem servir la xarxa.

Aquest primer moment tindrà moltes implicacions futures. Una correcta configuració de privacitat serà essencial per al teu llegat virtual.

Com que no et llegiràs les condicions d’ús, almenys sigues conscient que estàs autoritzant accions que ni t’imagines i que els teus gustos, amistats i comentaris seran accessibles a tercers que no coneixes de res, perquè així ho has acceptat.

A l’ús habitual és on hem de ser més previnguts. El primer concepte clar que hem de tenir: una foto, sempre que pugui identificar una persona és una dada personal. Per tant, ja no només és que no puguem publicar fotos de tercers que envaeixin la seva intimitat o el seu honor, és que a més, com a dada personal, no podem difondre-la sense límit o sense consentiment de l’afectat. Alerta, que no només estic parlant d’un conegut que s’abraça amb tu a la foto. Darrere teu hi pot haver algú a qui no li faci gràcia que divulguis al món el que estava fent aquell dia, o pitjor encara, amb qui...

Com que amb casos reals tot s’entén millor, vegem-ne alguns:

L’Agència de Protecció de Dades va multar amb 3.000 € un entrenador de futbol de Palència per publicar en el perfil de Facebook una fotografia amb 11 nins amb indumentària esportiva. Com que no tenia consentiment dels menors, de manera que hauria d’haver extremat les cauteles, li va caure el pal.

L’Audiència Provincial de Palma va condemnar un menor d’edat per publicar a internet fotos en roba interior d’una altra menor a 60 hores de treballs comunitaris, allunyament de la perjudicada i a pagar 3.000 € a l’afectada, a part d’una condemna del pagament també als seus pares.

També són freqüents les sancions o condemnes per delictes de trànsit per pujar vídeos en els quals s’evidencien imprudències al volant o excés de velocitat. L’ego dels kamikazes no té límit: abans mort que no pujat a la xarxa.

En tot cas, alguns se’n salven. La setmana passada es va publicar una sentència del TSJ d’Extremadura que va declarar improcedent un acomiadament d’un treballador que va publicar al Facebook aquest comentari sobre la seva empresa: “Aquesta vida es viu només una vegada i cal ser humils i no ser un fill de puta” . L’empresa li havia negat un permís per defunció d’un familiar i una encalentida, per molta difusió que se li doni, la pot tenir qualsevol...

Igualment cridanera va ser la demanda d’una jove austríaca contra els seus pares per avergonyir-la al Facebook en no parar de publicar fotos seves des de la infància.

Per acabar, consells finals:

  • No publiquis fotos de menors sense consentiment dels seus pares.
  • No difonguis fotos de tercers en situacions compromeses i, si reps una queixa d’algú, elimina-la tot d’una de la xarxa.
  • Tota publicació podrà ser visualitzada fins i tot quan et donis de baixa en una xarxa. Hi ha gran quantitat de fotos que provoquen conflictes legals laborals o personals. Jo som el primer a investigar xarxes socials en nombrosos casos.
  • El que publiques a Facebook té més repercussió que en qualsevol xat privat o mail. No és el mateix insultar algú en un correu electrònic que a la xarxa.
  • Configura el teu perfil de privacitat.
  • Controla els teus fills i explica’ls què és la privacitat i els riscos que suposa la seva vulnerabilitat. Forma’ls. Igual que sempre s’ha dit que no acceptin regals d’estranys, tampoc no han d’acceptar amistats de desconeguts.
  • Si actues online amb un sobrenom, és millor que amb el teu nom real.

En tot cas sempre ens quedarà el dret a l’oblit, o no... Això dona per a un altre article.