Aquesta setmana comentaria la confirmació judicial del permís de l'ús de noms de marques registrades en campanyes publicitàries de Google Adwords (aquests enllaços patrocinats que apareixen en les primeres posicions del cercador). Segurament que com a keywords, adwords o infracció marcària a la majoria us sonaran a xinès. Intentaré resumir la transcendència de les últimes sentències en dues paraules clau en publicitat: honestedat i veracitat. En màrqueting, si teniu clar aquests dos principis i no enganyau, confoneu o intentau aprofitar-vos de la reputació aliena per aconseguir clients, gairebé sense adonar-vos-en estareu dins de la legalitat. Si emprau la vostra publicitat per intentar confondre els usuaris respecte de l'origen, la qualitat, la marca o les funcionalitats tindreu seriosos problemes amb els vostres competidors, amb els vostres clients enfadats o amb les autoritats.
Tant jutges com usuaris segueixen el ja conegut "que no et venguin moix per llebre". És evident, no? Idò per això sorprèn tant trobar empreses poc honestes, com ara marques que no deixen fer referència al seu nom, i encara que ho facis de manera transparent i clara. Recordau allò que els nins i els borratxos sempre diuen la veritat? Doncs ara hi hauríem d'afegir "i la publicitat"...
