OPINIÓ

Arguments sobre l’impost turístic

Tots els partits que donen suport a l'actual Govern de les Illes Balears duien en el seu programa, amb uns matisos o uns altres, la creació d'un impost turístic. Les primeres setmanes de legislatura han estat de tempteig entre el Govern i els diversos agents del sector turístic. Finalment, el sector hoteler balear (que agrupa la FEHM mallorquina, l'ASHOME menorquina i la FEHIF d'Eivissa i Formentera) va fixar la seva posició en un comunicat de premsa el passat 14 d'agost.

En aquest comunicat, els hotelers consideren "un error gravíssim la implantació d'un possible nou impost sobre estades turístiques". Lògicament, a ningú li agrada pagar impostos o fer-los repercutir en els seus clients i, per tant, consider totalment normal i legítim que els hotelers estiguin en contra d'una mesura que els afecta, encara que a les darreres eleccions hagi rebut un suport popular majoritari.

Per tenir un debat constructiu que permeti assolir un consens, crec que hem de posar els arguments sobre la taula i discutir sobre aquests arguments, de manera que puguem superar les posicions simplement corporatives. En el citat comunicat de dia 14 d'agost es formulen quatre objeccions. Vegem-les.

1.- L'impost resta competitivitat a la destinació. Lògicament, qualsevol impost o taxa incrementa el preu del servei. Ara bé, açò ho podria dir qualsevol empresa que es veu obligada a carregar l'IVA en els seus productes. La competitivitat no és un criteri absolut, sinó relatiu. S'ha de posar en relació amb els preus del competidors. I, en aquest terreny, resulta que gairebé totes les destinacions turístiques del nostre entorn tenen una figura impositiva o una altra per gravar les estades turístiques. 

2.- Suposa un increment de la pressió fiscal. Aquest argument em sembla totalment fals, ja que l'impost grava precisament els no residents. L'efecte que s'aconseguiria és que els turistes, que ara gaudeixen d'uns serveis sense pagar-los, ara contribueixin a finançar-los. No augmenta per tant la pressió fiscal, sinó que es distribueix de manera més equitativa.

3.- Discrimina el sector hoteler. Els hotelers al·leguen que l'oferta formal i legal haurà de pagar, mentre que l'oferta que es mou dins de l'economia submergida (per exemple, famílies que lloguen el seu apartament per internet) no pagarà. És obvi que en açò tenen raó, però mai pot ser un argument per no fer efectiu un impost si aquest ens sembla just i necessari. És com si els contribuents diguessin que no volen pagar perquè hi ha gent que fa frau fiscal. És clar que el Govern han de prendre les mesures perquè tothom pagui l'impost en igualtat de condicions. Però que sigui difícil fer pagar l'impost a un 10% de l'oferta no és argument per no fer-lo pagar a l'altre 90%.

4.- Imposa càrregues administratives a les empreses hoteleres. Avui en dia totes les empreses fan de recaptador d'impostos. Tota empresa que carrega l'IVA en els seus serveis, després ha de liquidar-lo a l'administració tributària. O sigui, que com a argument també em sembla molt feble. De tota manera, es podria solucionar preveient alguna rebaixa inicial en l'impost en concepte d'adaptació dels processos i programes informàtics de facturació i tributació.

En resum, consider que els arguments que de moment els hotelers han posat sobre la taula són de molt poca entitat. El turisme és un negoci força particular. Els qui hi guanyen diners han de fer inversions i oferir un servei de qualitat, com tot empresari. Ara bé, els seus clients no només compren açò, sinó que compren també la destinació. I la destinació la feim entre tots. És lògic i just que aquests clients contribueixin a la millora de la destinació. Estic convençut que si el que hem vist són els únics arguments en contra, el Govern trobarà la manera d'assolir un consens amb el sector.