Un nou Procés de Burgos

A finals d'any es jutjarà un moviment democràtic i pacífic que té una gran implantació popular

Ja és hora que plantegem com hem d'afrontar els processos que a finals d'any convocarà la justícia espanyola. Em refereixo al  judici de la gran causa contra el Govern, la mesa del Parlament i els Jordis, i el que es farà contra els caps de la nostra policia.

El món ens ha admirat per com hem defensat de manera pacífica i democràtica el dret del nostre poble a decidir en referèndum el seu futur polític però no ha entès la nostra reacció ingènua i contradictòria davant la repressió política judicial que va engegar l'Estat. Sembla com si haguéssim perdut la memòria de la reacció violenta contra el moviment democràtic que fa anys que reivindica la condició de subjecte polític de Catalunya. L'Estat creu que té el dret de defensar com sigui i sense miraments la indissoluble unitat d'Espanya. Recordem les detencions i processos arbitraris de persones com la Núria Cadenes o l'operació Garzón entorn dels Jocs Olímpics i, per què no dir-ho, el franquisme.

Ha estat una reacció ingènua d'uns polítics, i de les seves defenses, que pensaven que es tractava d'un procés penal ordinari. Els advocats i advocades de seguida es van adonar que la seva expertesa i experiència d'anys en la defensa penal no servia de res davant l'absoluta arbitrarietat de l'actuació de tot l'aparell de l'Estat; des de la policia fins al jutjat instructor, passant per la fiscalia, el Suprem i l'Audiència Nacional. Han hagut de reconèixer l'evidència que estaven davant d'un procés d'excepció política en què no es respectava cap principi que garanteixi un judici just: ni el dret al jutge predeterminat, ni el dret a un jutge imparcial, ni el dret a la defensa en una instrucció equitativa, ni el principi de legalitat en l'aplicació dels delictes, ni el dret a l'actuació objectiva i imparcial de la fiscalia i la policia, ni els drets polítics de la ciutadania i dels parlamentaris. I, encara menys, la divisió de poders.

La primera resposta ha de ser un Onze de Setembre més massiu que mai

Tenim al davant l'actuació de tribunals d'excepció, una instrucció feta com a eina de persecució política, en què l'instructor i la sala d'apel·lacions del Suprem i la mateixa Audiència Nacional no apliquen criteris penals sinó polítics i d'oportunitat política. Els tres poders de l'Estat s'han unit en un "A por ellos" que esclafa tot dret i garantia jurídica dels dissidents.

La demostració que la repressió es basa en la imputació de delictes inexistents al Codi Penal la vam obtenir quan l'actual president del govern, Pedro Sánchez, va dir que s'hauria de reformar al Codi Penal perquè pugui tipificar la celebració d'un referèndum com a delicte de sedició o rebel·lió.

Com ha passat en tots els processos de repressió política i ideològica des de la Inquisició fins avui, la finalitat d'aquests judicis no és l'actuació personal de qui es jutja sinó que el que es jutja és una determinada manera de pensar i d'actuar que el sistema considera perillosa: es jutja un moviment democràtic i pacífic que té una gran implantació popular. La primera resposta ha de ser un Onze de Setembre més massiu que mai.

Només posant en evidència el mateix tribunal podem afrontar el judici amb dignitat

Des d'ara tenim la responsabilitat d'encarar els judicis plantejant de manera pública un rebuig frontal a uns tribunals d'excepció, a uns processos polítics sense cap garantia. Ho han de denunciar al judici els advocats i les persones acusades no acceptant ni el procés ni les sentències. Només posant en evidència el mateix tribunal podem afrontar el judici amb dignitat. Demanar clemència o voler pactar suposa admetre la culpabilitat, legitimar el seu procés i tancar-nos la porta per denunciar la vulneració de drets davant instàncies internacionals.

El rebuig frontal al tribunal i el procés ha d'anar acompanyat d'una mobilització sostinguda arreu de Catalunya, on diàriament se segueixi el que ocorre a la sala. També en l'àmbit internacional s'haurà de donar informació puntual a la premsa i aconseguir mobilitzacions de solidaritat arreu del món.

Hem d'afrontar els processos de manera decidida, des d'ara, com a processos polítics. I no pot repetir-se el que van ser els judicis contra el 9-N; que van generar desconcert en la gent i van ser una humiliació per als processats i per a totes les persones que van defensar el dret a votar en una consulta. Ara es jutja aquest moviment democràtic que defensa de manera pacífica la celebració d'un referèndum per l'autodeterminació. Un moviment que els fa por perquè és una força democràtica emergent.

El desembre de 1970 jo tenia divuit anys i vaig viure una situació semblant quan es va fer la mobilització contra el consell de guerra de Burgos. Ara ens trobem amb un nou Procés de Burgos. Només enfrontant-nos-hi i defensant els nostres drets com a poble guanyarem contra un Estat i una justícia demofòbics.

Etiquetes