TWITTER ÉS UNA SELVA

Rajoy, víctima de les retallades en Educació

Especial debats i bufetades

Al regne d’Espanya les coses funcionen de la següent manera: quan algú fa una animalada, la primera cosa que s’investiga és el seu vot. Amb un nivell 4 d’alerta terrorista, resulta que un nin ha fotut una nespla al president en plena campanya electoral. A banda que no ha presentat denúncia contra el brètol (després dirà o farà dir que sempre la víctima ha de presentar denúncia contra l’agressor), l’única bona notícia és que no ha succeït a Barcelona, que no serien aguantadors.

I ARA SILENCI...

Guardem un respectuós minut de silenci per Manuel Campo Vidal, a qui descongelen cada 4 anys i el tornen a congelar. Ningú li feia cas en el debat de dilluns; el pobre home llegia preguntes de directors de diaris perquè les contestassin i els candidats el miraven fixament com si allò hagués estat una mena d’interrupció absurda, com quan explota un focus i tothom queda encarcarat. En Rajoy va contestar per exemple la pregunta d’en Màrius Carol amb un “eh?, pues fíjate. Oiga, señor Sánchez…”.

Un x un al debat d'IB3

Yllanes

No cal que avui aneu al bar a fer un cafè perquè dimecres se’ls va prendre tots. Va ser capaç d’imantar el debat de tal manera que tot rebotava cap a ell per bé o per mal. De tant en tant es disculpava amb un “joder, es que todo viene a mí”, agafava forces i Sant Tornem-hi. Minut final d’or citant totes les causes de corrupció del Partit Popular. Per cert, Iñaki Urdangarin va enviar dijous dematí un ram de flors i una capsa de bombons a Jarabo en agraïment per haver-lo llevat de jutge del seu cas. Calculo que li haurien caigut uns 715 anys de presó aproximadament.

Isern

Aquesta és la cara que li va quedar a Isern quan Yllanes li va llegir la recatòlica de causes per corrupció contra el Partit Popular a Balears. Només li faltava dir “es pardals. Tot això?”. Incòmode en tot moment, amb moltes ganes d’acabar aquesta campanya que a ell (i a tots nosaltres) se li ha fet molt llarga. No sabia on ficar-se quan li parlaven de la Policia Local de Palma o de l’injust finançament de les Illes. Va tenir un detall preciós desitjant-nos unes bones festes a tots. El debat va servir per deixar ben clar que ell i n’Antonio Banderas tenen en comú que estan absolutament sobrevalorats.

Socías

Moment èpic de bon de veres quan després de debatre més de dues hores de rellotge va començar el seu minut final amb un “Bona nit a tots”. Potser suposava que fins aquell moment tothom estaria mirant l’APM a TV3 o potser suposava que el debat havia resultat tan avorrit que ja només quedava demanar perdó i anar cap al llit. Va proposar mil coses que requerien una indisciplina de vot al Congreso que ell mateix sap impossible. A hores d’ara no sap on és Andalusia i “por ERE no me viene nada”.

Navarro

 

És senzillament l’anticandidat. Ara no sé si té aspecte de dolent de pel·lícula o d’agent de policia turc incomprès. Anava a dir que té un discurs ensopit i buit, però seria molt exagerat per part meva. Simplement no té discurs. Sap que els vots els està guanyant el guapo súper osea de Madrid i se li nota molt. Es va passar el debat mirant el tap del seu boli Bic i no aturava de parlar de la llengua catalana en mode cuñao. Va dir fins a 7 vegades “podemos” al seu missatge final. Referint-se a la corrupció, va sentenciar que s’havien de perseguir els corruptes. Em va deixar molt més tranquil.

Font

Hereu sens dubtes del discurs tractoril més genuí, en miniCanyelles semblava plogut del cel parlant dels grans partits com aquell que parla d’una droga que no ha tastat mai. Aquest senyor va militar mil anys al PP, va ser batle, conseller de Medi Ambient i fins i tot president del Partit Popular de Mallorca, però és un secret que no podem dir, que s’enduria un bon disgust. Ja sabem que practica com ningú la demagògia i el populisme, però que cony, en Kennedy també ho feia i tothom ben content!

Verger

El vaig notar bàsicament astorat. Quan li arribava una pilota la sabia amollar bé, però tot seguit la gent passava completament d’ell i això l’entristia molt, fins al punt que en algun moment vaig endevinar veure’l fer unes quantes microbecades. És el delegat de classe ideal o el president de la finca que tots voldríem tenir. Diuen que si voleu que les coses continuïn exactament com fins ara, no l’heu de votar.

Escoltant...

'Big Love' de Fleetwood Mac